El papa Francesc ha sorprès tothom amb el nomenament anticipat de cinc nous cardenals, entre els quals hi ha l’actual arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Amb aquesta designació, el papa argentí assenyala clarament quins són els prelats en els quals diposita la màxima confiança en la cúpula de l’Església espanyola: els cardenals de Madrid, Carlos Osoro; de Valladolid, Ricardo Blázquez, i el futur cardenal de Barcelona, Juan José Omella, que prendrà possessió d’aquesta dignitat el pròxim 28 de juny, vigília de Sant Pere.
Amb la creació de Juan José Omella com a nou cardenal, el papa Francesc també ha enviat un missatge directe a la sempre remoguda Església catalana. D’un cantó, tapa el protagonisme que, fins ara, tenia a la cúria vaticana el cardenal Lluís Martínez Sistach, exarquebisbe emèrit de Barcelona, que acaba de fer 80 anys i ha quedat en fora de joc. Sota el seu posat pietós i moderat, Lluís Martínez Sistach és un instrument de la causa processista en el cor de l’Església catalana –s’ha deixat comprar de bon grat pels diners que la Generalitat paga a l’arquebisbat- i va maniobrar perquè el seu successor fos el nacionalista Joan-Enric Vives, arquebisbe de La Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra.
Tot i que és nascut a la Franja i parla en català, Juan José Omella ha marcat una connotada distància amb el moviment sobiranista i secessionista català, que tradicionalment ha buscat (i ha trobat) la protecció i la complicitat de l’Església. En aquest sentit, no és Lluís Martínez Sistach –que vol i dol- ni tampoc ha continuat el llegat nacionalista del difunt cardenal Narcís Jubany. El nou cardenal de Barcelona, que va ser responsable de l’ONG Mans Unides, es caracteritza pel seu fort vessant social, en plena sintonia amb el nou rumb que ha donat a l’Església el papa Francesc, amb qui l’uneix una estreta relació personal.
Juan José Omella serà, a partir d’ara, el màxim representant de l’Església catalana al Vaticà i això és, objectivament, una mala notícia pel projecte independentista que predica urbi et orbi el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
