Enric Vila, una de les firmes nacionalistes més militants d’El Nacional, ha demanat “una excedència” al seu director, José Antich, que li ha estat concedida. No ha tornat a escriure des del passat dia 21 i no pensa fer-ho durant la campanya electoral perquè “no veig que tingui cap sentit fer l’esforç d’escriure sobre política catalana, ni espanyola”.
Es justifica dient que el periodisme “recrema” i “més en un país invertebrat que t’obliga a defensar les coses bàsiques“. Rebutja “legitimar unes eleccions imposades per aquesta dialèctica entre víctimes i botxins” i “passar-me una campanya desmuntant la demagògia dels dos bàndols”. En definitiva, fa un parèntesi d’un mes (en principi) “perquè els dolentots han guanyat la batalla i no penso suïcidar de franc les meves neurones“.
“En les properes eleccions només podrem triar entre una colla de polítics a sou de Madrid que neguen el dret a l’autodeterminació i uns partits que han impedit els catalans de defensar-se com persones lliures”, resumeix. Per postres, aquest exadherit a l’extinta fundació Catalunya Oberta, think tank liberal de l’òrbita convergent fundat per Lluís Prenafeta, rebutja el PDECat i ERC, i anuncia que votarà per la CUP, que descriu com “l’únic partit que es pot votar -potser perquè encara no ha governat-“, malgrat que és una candidatura d’esquerra anticapitalista.
“El fet de tenir diners sembla que sigui un pecat en aquest país i això s’ha d’acabar”, va dir en una intervenció al Més 324 el 2015. “Una bona part de la relació entre Catalunya i Espanya, i de l’impacte que va tenir la immigració franquista a Catalunya, es va basar en l’explotació de l’enveja [als catalans]” sostenia aleshores, tot afegint que les crítiques sobre el nivell de vida de Jordi Pujol Ferrusola (en concret, pels seus cotxes de luxe), posaven de manifest, segons el seu parer, l’enveja de la població procedent d’altres llocs d’Espanya.
