Si el desaparegut Joan Oliver seguís en el seu lloc com a propietari del CF Reus, no hauria actuat de forma diferent de com ho fan els germans Onolfo, aquesta estranya parella d'americans tan precipitadament enamorats del club del Baix Camp.

El qui exerceix la màxima autoritat, Clifton Onolfo, va prometent compromís a tres anys vista, un imminent abonament dels pagaments pendents, un estadi nou per a milers i milers d'espectadors, i projectes de futur tan ambiciosos o més que els somnis que un dia van tenir Oliver, Joan Laporta, Xavier Sala-i-Martin i Rafael Yuste, els exsaquejadors del Barça.

Però la veritat és que, com Oliver, de moment els Onolfo no ha anat més enllà de pronunciar bones paraules i promeses, així com de mostrar una ferma voluntat de no posar un sol euro per reflotar el club, que ha estat sancionat amb tres anys d'expulsió del futbol professional.

La sensació que els Onolfo són només una espècie de testaferros de l'anterior propietari és un fantasma que comença deixar-se veure per Reus, uns nous Oliver que a còpia d'incomplir el pagament dels deutes esperen que l'anorèxia del club faci desistir els creditors de la seva insistència a cobrar.

De moment, el col·lectiu dels treballadors que resisteixen al Reus, donant-li la poca vida que encara té, ja han denunciat als nous caps mentre aquests caminen en cercles sense anar enlloc. La via legal contra la inhabilitació esportiva sembla morta, no hi ha patrocinadors ni expectatives diferents de les de fa un mes, llevat del fet que Joan Oliver i la seva banda han sortit impunes del fiasco: sense responsabilitats ni demandes.

La realitat, però, és que podrien seguir estant a l'espera que, passat un temps, algú amb diners de veritat compri el club i ells es puguin embutxacar una comissió per l'operació. De fet, Oliver no es volia vendre el club, sinó deixar una porta oberta a la possibilitat de sucar d'una posterior operació.

I tot això sense que ningú hagi explicat el cost i els riscos de continuar tenint un club filial o germà a la Xina, el BIT FC, projecte clau a través del qual algú podria arribar a interessar-se pel Reus, on tot segueix igual o pitjor, i res és el que sembla.

El més irreal són els plans de Clifton Onolfo de construir un nou estadi, més gran i caríssim. La qüestió és on, tenint en compte que el Reus no és ni tan sols el propietari de l'actual.