Víctor Valdés està protagonitzant una mena de sainet mediàtic des que va aparèixer la notícia de la seva possible incorporació al futbol base del FC Barcelona, amb moltes possibilitats de ser el nou entrenador del Barça B, el filial entrenat avui per García Pimienta i necessitat d'una urgent revalorització esportiva que el porti a militar a Segona Divisió A. Les informacions segueixen donant voltes a aquesta possibilitat, però la veritat és que qui va realitzar una trucada per sol·licitar aquest lloc va ser el mateix Víctor Valdés ara fa anys d'haver donat un cop de porta al Barça d'aquests que ressonen i deixen les parets tremolant.

Ho va fer negant-se a renovar amb el club que el va formar amb l'única intenció d'evitar que el Barça cobrés un traspàs del Mònaco, que li havia fet una oferta a l'alça si deixava que el seu contracte al Camp Nou expirés. Amb tan mala sort que es va lesionar poc abans del final de temporada i tan greument que el Mònaco va incomplir la seva promesa de fitxar-lo i el va abocar a la pràctica a una retirada poc després de reaparèixer després d'una llarga recuperació de genoll.

Igualment va marxar sense acomiadar-se, sense dirigir-se a l'afició ni als seus companys, deixant rere seu la pitjor imatge d'algú que deia sentir els colors blaugranes.

Ara, en canvi, vol tornar perquè li convé i perquè ha tingut un petit èxit com a entrenador d'un equip juvenil a Vallecas. Sense el menor respecte per qui dirigeix el Barça B ha demanat entrar per dalt la qual cosa indica que segueix sent la mateixa persona egoista i insensible que quan va marxar. Ningú l'ha cridat. Només de la generositat de Josep Maria Bartomeu depèn que se li obri alguna porta, però no tan amunt. Si no és el cas, però, no cal descartar que d'aquí a poc aparegui sumant en alguna candidatura opositora a l'actual. En la de Víctor Font? Potser.