Aquests dies, Sixte Cambra s’està acomiadant dels amics, coneguts i saludats. Deixa la presidència del Port de Barcelona, un dels càrrecs públics més cobejats de Catalunya –juntament amb el de director del Consorci de la Zona Franca (CZF)- , ja que té un esplèndid sou assignat de 133.733 euros anuals.
Sixte Cambra ja ha complert els 65 anys i, a més, ha estat imputat en el cas del 3% de finançament il·legal de Convergència. Va ser nomenat president de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) l’any 2011, just després que el seu amic Artur Mas assumís la presidència de la Generalitat.
Tot i que el port és de titularitat estatal, la decisió de nomenar el seu president és competència del govern català. Ningú no qüestiona la tasca professional que Sixte Cambra ha desenvolupat al port en els últims set anys, on ha potenciat, especialment, l’arribada de creuers turístics.
Però el seu cicle s’ha acabat i al PDECat i en l’entorn de Carles Puigdemont hi ha cops de colze i ganivetades per substituir Sixte Cambra i aconseguir el cobdiciat despatx que ocupa i el salari que cobra. Entre els noms que sonen per la presidència de l’APB hi ha el de Mercè Conesa, actual alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona. Aquesta és una de les decisions que el nou president de la Generalitat, Quim Torra, haurà de prendre pròximament i que, com tantes d’altres qüestions pendents, està desfermant una guerra de nervis.
Si Damià Calvet, mà dreta de Mercè Conesa a l’Ajuntament de Sant Cugat, fos nomenat nou conseller de Política Territorial, la presidenta de la Diputació de Barcelona tindria el camí aplanat per anar al port. Però l’estratègia de Carles Puigdemont i Quim Torra és que Josep Rull, que és a la presó, sigui restituït en el càrrec de conseller i aleshores l’opció de Mercè Conesa es complica.
