La consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, fa servir l'expressió "raça catalana" per referir-se a la cultura catalana i a les activitats de la cultura popular, siguin castellers, sardanes, bastoners o geganters, entre d'altres.
Un exemple d'això es va produir diumenge passat a la plaça de la Catedral de Barcelona quan, davant d'un miler de sardanistes, va fer un discurs on va evocar la "raça catalana". Vilallonga ho va fer en dues ocasions durant la seva intervenció de cinc minuts, la qual cosa va provocar algun ensurt entre la mateixa parròquia sardanista, on hi ha gent d'arreu, del sud, del nord, de l'est i de l'oest.
Parlar de raça en ple segle XXI és una anacronia. Sí que és veritat que a finals del segle XIX i principis del XX era normal que els intel·lectuals europeus parlessin de races, però amb l'ús que el nazisme en va fer va quedar als annals de la història. Ara, però, sembla que la consellera de Cultura de Catalunya vol ressuscitar el concepte de "raça catalana".
