Els ajustats resultats electorals a l’Ajuntament de Barcelona entre ERC (Ernest Maragall) i Barcelona en Comú/Podem (Ada Colau), amb un empat a 10 regidors, ha portat a iniciar unes negociacions per pactar un acord de govern. La iniciativa l’ha pres Maragall, vencedor per 5.000 vots, posant a sobre de la taula la seva voluntat d’acordar amb l’actual alcaldessa en funcions un programa. Fins i tot ha descartat els seus socis de govern a la Generalitat, Junts per Catalunya, per propiciar aquest acostament. Però Maragall s’està trobant amb la malfiança de l’equip més proper a Colau, encapçalat pel seu marit, Adrià Alemany.

Sembla ser que dins de l’equip de Colau hi ha qui coneix molt bé l’Ernest Maragall, com Jordi Martí, ara regidor electe. BComú-Podem s’està trobant amb un pressing dels independentistes per pactar amb ERC, alhora que des de sectors de l’esquerra prefereixen un tripartit on també hi sigui el PSC. Jaume Collboni ja ha descartat qualsevol acord on ERC i Maragall hi siguin. L’independentisme social (sobre tot el postconvergent) està molt acostumat a pressionar per assolir els seus objectius i les xarxes socials són el caldo de cultiu perfecte per a fer-ho.

Tant dins dels comuns com des del PSC coneixen molt bé el tarannà de Maragall i les seves inconcrecions. Com a mostra, després de la primera trobada amb els representants de BComú, Maragall va sortir en públic a dir que Colau l’acceptava com alcalde. Unes hores després, ell mateix ho va haver de desmentir. Aquesta és una de les diferències de percepció de Maragall quan es tracta de negociar. Molts cops ell decideix que s’ha pactat alguna cosa que ningú més ho ha entès així.