Jussi Halla-aho, el candidat de la ultradreta populista que ha estat a punt de guanyar les darreres eleccions a Finlàndia.
Jaume Clotet, dircom del govern de la Generalitat, va comentar el 2017 a Twitter que considerava "interessants" uns "apunts" de Halla-aho al Financial Times sobre "l'afer català". L'actual líder de Perussuomalaiset (traduït com "el Partit dels Finlandesos" i sovint com "Veritables finlandesos") argumentava aleshores a favor de la declaració unilateral d'independència en el cas català. De manera similar al discurs processista actual, indicava que "de vegades la legitimitat universal pot ser més rellevant que la legalitat local".
Diversos usuaris de Twitter van respondre a Clotet que Halla-aho és "un supremacista condemnat per racisme" i van mostrar el seu rebuig al fet que el cités. Algun d'aquests era indepe. Aquest polític finlandès que acaba de ser derrotat pels pèls pels socialdemòcrates, d'altra banda, és partidari que Finlàndia abandoni la Unió Europea i abandera el discurs antiimmigració al país nòrdic.
El tuit de Clotet ha tornat a rodar ara que des del processisme s'ha associat la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, amb comportaments ultres, perquè durant els recents incidents a la Universitat Autònoma de Barcelona, una persona situada a prop de la popular va fer la salutació feixista. En canvi, en general, el processisme omet les simpaties que han aixecat la seva causa i els seus líders entre ultranacionalistes com els flamencs de Vlaams Belang o el mateix Halla-aho.
Aquest presidenciable, en qualsevol cas, no ha demostrat la passió processista del lapó Mikko Karna, sens dubte el millor amic finlandès del procés.
