Una de les noves iniciatives del FC Barcelona passa per convertir la seva televisió en una productora amb capacitat operativa pròpia i recursos que, fins i tot a curt termini, puguin rendir beneficis al club. Aquesta és una antiga aspiració des dels temps de Joan Laporta, moment en què el primigeni Canal Barça va deixar d'operar com extern, per compte de Telefònica Media, i va voler guanyar-se la vida per si mateixa. Sense cap èxit, per cert.
Des de llavors, tots els intents han fracassat, un darrere l'altre, excepte en el període en què Sandro Rosell va desmantellar, o almenys ho va intentar, l'estructura de Barça TV en mans de Mediapro.
Jaume Roures s'afavoria d'un contracte segons el qual per a totes les necessitats de la cadena l'únic proveïdor tècnic era Mediapro i al preu decidit per Mediapro que, a més a més, podia comercialitzar els continguts produïts al Camp Nou per personal pagat pel FC Barcelona. La factura era gairebé tan elevada com la pròpia Masia.
Quan Rosell li va voler posar fi, plantejant fins i tot el tancament de la cadena, la contraoferta de Mediapro no la va poder rebutjar: es quedava en plantilla de Mediapro a tot el personal i els costos tècnics del mateix a canvi de la pròrroga d'un any més dels drets de TV del FC Barcelona.
Quan Movistar va prendre el relleu, dins el contracte es va incloure la mateixa fórmula de gestió i de finançament salarial a càrrec de la nova companyia.
Ara que expira el compromís amb Movistar, el club recupera el control, es queda al personal i proposa la creació de Barça Studios com a productora de tots els continguts audiovisuals. I sona com súper ideòleg de Barça Studios el responsable de la marca del club, Guillem Graell. Els resultats obtinguts al capdavant d'aquest departament no han respost a les expectatives ni de bon tros. Els seus canvis no han millorat les xifres de la marca al món i la seva proposta de canvi d'escut li va costar una enrabiada assembleària al president i la junta. Així i tot, sembla que tindrà una segona oportunitat.
