Xavi Martín fa uns mesos que és director de La Masia del FC Barcelona, des de febrer passat, exercint el càrrec d'adjunt a la direcció de futbol professional del club, àrea de la qual és responsable Pep Segura. Aquesta ha estat una incorporació del tot imprevista i es diria que impensable per diversos motius. El principal element que la fa sorprenent rau en el fet d'haver estat acomiadat de manera fulminant per Sandro Rosell després d'una desconcertant i crispada gestió del càrrec de director de comunicació del FC Barcelona el 2014.

Va sortir per la porta de darrere no sense haver deixat petjada d'una ambició sense límits i d'una afició irrefrenable pel protagonisme i el comandament, també per sobre de les seves pròpies funcions com a dircom. Tant és així que hi va haver indicis d'haver preparat un cop des de dins per assaltar la direcció general del club, aleshores en mans d'Antoni Rossich. Finalment, però, la pèssima gestió informativa d'una campanya per ordenar i controlar l'accés de menors al Camp Nou, Rosell i Rossich van estar d'acord en prescindir immediatament dels seus serveis.

Va marxar jurant venjança i es va moure entre l'oposició a la junta durant mesos per acabar convertint-se en el director de campanya de Toni Freixa durant les eleccions a la presidència del FC Barcelona de 2015. Dels quatre candidats que finalment van aconseguir les signatures, Toni Freixa va resultar ser el menys votat. De fet, va obtenir menys vots que avals.

Des de llavors va estar rondant per l'entorn blaugrana fins a aconseguir que Josep Maria Bartomeu li obrís la porta de la reentrada en un gest que no s'ha acabat d'entendre del tot internament i menys relacionat amb un destí tan important i tècnic com és la direcció de la Masia en un organigrama que, en aparença, el situa per sobre del seu cap històric i d'acreditat èxit com Carles Folguera.

El cas és que Xavi Martín ja ha començat a fer parlar a causa d'una petició fins a cert punt insòlita com és la col·locació d'una placa a la porta del seu despatx a la qual quedés clar i visible el seu nom, cognoms i càrrec. La veritat és que no ha estat costum, fins ara, adossar plaques en els despatxos ni del Camp Nou ni de la Ciutat Esportiva ni sembla que aquesta política hagi de canviar de cop, ja que de moment la resposta ha estat d'una rotunda negativa a aquest petit caprici. Càrrec si, comandament fins a cert punt però placa no, per ara, per a Xavi Martín.