La política publicitària als mitjans de comunicació que ha fet l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat de l’alcaldessa Ada Colau entra en contradicció frontal amb el document elaborat per un grup de treball de periodistes afins al projecte de BComú en vigílies de l’actual cicle electoral. Aquest document –que marca el programa de política comunicativa dels Comuns- propugna que cal “reequilibrar la publicitat institucional de l’Ajuntament entre els grans i els petits mitjans, d’acord no únicament amb el model de clics, sinó també amb la rendibilitat social dels mitjans”.

Segons aquest grup de treball, cal “fomentar els mitjans sense ànim de lucre i afavorir l’emprenedoria, el cooperativisme i la petita empresa, mitjançant ajuts a la iniciativa privada, amb criteris d’equanimitat, transparència i foment de la pluralitat i diversitat informatives”. Aquestes propostes xoquen amb la realitat d’allò que ha estat la política publicitària i comunicativa executada per l’Ajuntament de Barcelona en els últims quatre anys.

Com ha explicat EL TRIANGLE, a partir de les dades publicades al Portal de la Transparència de l’Ajuntament, l’equip municipal de BComú ha invertit, entre els anys 2015 i 2018, un total de 54,4 milions d’euros en publicitat als mitjans de comunicació. Més del 50% d’aquest pressupost s’ha destinat a omplir les butxaques dels editors Javier de Godó (La Vanguardia) i Antonio Asensio (El Periódico), reforçant el duopoli mediàtic de Barcelona. El diari Ara, presidit per l’empresari Ferran Rodés, també ha estat especialment afavorit.

Els digitals independentistes (El Nacional, Vilaweb, Nació Digital i El Món) han merescut un gran tracte de favor de l’Ajuntament d’Ada Colau. En canvi, els mitjans d’esquerres només han rebut les engrunes d’aquest gran pastís. En aquest sentit, el document dels periodistes pròxims a BComú és una explícita censura a la política de suport publicitari desplegada per l’alcaldessa Ada Colau, que ha estat pràcticament calcada a la del seu antecessor en el càrrec, Xavier Trias.