La Lliga està pràcticament perduda a la vista de les circumstàncies especials de la competició que, després del confinament, s'ha tornat descaradament madridista seguint la tradició de donar-li a l'equip blanc allò que no és capaç de guanyar al camp. És un fenomen que es produeix cíclicament quan Florentino necessita adornar el palmarès de la temporada i mantenir sedat al madridisme social i mediàtic si és que encara existeix. Almenys no és capaç de manifestar-se si se li dona cada any un orfidal en forma de Lliga o Champions.

Ni cal que acrediti al camp el mèrit futbolístic que sol correspondre’s amb els llorers. En té prou amb saber-se invulnerable al reglament que sanciona amb faltes, targetes i penals les seves nombroses accions fora de la llei i per descomptat amb sentir-se protegit per la custòdia arbitral (o de l'VAR en la versió moderna), implacable amb els seus rivals. Aquesta és una realitat indiscutible que el Barça, però, hauria pogut contrarestar amb prou feines i una mica de bon joc, intel·ligència tàctica i la millora d'algunes prestacions de jugadors com Griezmann, De Jonk o el mateix Luis Suárez, encara en baixa forma després de la seva operació.

Messi en solitari no ha pogut amb el pes del enorme poder blanc entre altres motius per que tampoc Quique Setien ha estat a l'altura, incapaç d'entendre com cal afrontar els partits clau.

En definitiva, un desastre des del punt de vista esportiu que, en l’àmbit econòmic, ha d'estar celebrant el CEO del club i tot l’equip econòmic ja que no guanyar la Lliga suposa un estalvi imprevist de gairebé 40 milions. Una quantitat que el Barça inclou en el pressupost ordinari de despeses cada temporada. No guanyar la Lliga però classificar-se per la Champions és la 'bomba' financera que alguns s'atreviran a celebrar en la intimitat, especialment en aquest dies d’aguda crisi econòmica. Tot i això, no es descarten unes pèrdues de 50 milions d'euros.

Quina situació ho podria millorar? Arribar a la final de la Champions i no guanyar-la. I hi ha qui somia amb un final tan feliç com aquest amb la comptabilitat a la mà. Però, amb Setien aconseguir aquesta final sí que sembla complicat.