Mobilitzar-se de tal manera que siguin ells, i no els seus representants polítics, els que "rebin les patacades", en paraules de l'exeurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras.

En una entrevista concedida a Vilaweb, amb la Diada i la sentència als dirigents del procés en l'horitzó, afirma que "l'estat propi" depèn dels ciutadans i "no pas dels governants", i ho justifica així: "Entre més coses, n'hi ha prou que els governants aixequin una cella perquè els tanquin a la presó. Espanya s'aguanta sobre la Guàrdia Civil i els jutges. No té res més. És una situació clarament franquista. Per tant, ha de ser la població, amb la complicitat del govern, però que no sigui el govern qui rebi les patacades. Que siguem els ciutadans els qui rebem".

I afegeix: "Em va sorprendre la declaració d'un alt responsable policial de l'Estat espanyol durant el judici al Suprem que va admetre que no tenien prou policia per a dissoldre l'1-O. Quina bona idea! N'hem de ser conscients, que no tenen prou policia. Per tant, en lloc de fer manifestacions amb un altre color i una altra cantúria, potser que en féssim d'eficaces".

Seguidament, proposa com a "manifestació eficaç" l'enviament de "50.000 persones a l'aeroport, 50.000 a la televisió, 50.000 a la Jonquera i 50.000 a la delegació del govern. I quedar-s'hi".

D'un parer semblant sobre el rol de la massa i els polítics és un dels columnistes de l'òrbita d'ERC, l'editor Eduard Voltas, que va ser alt càrrec del departament de Cultura del 2007 al 2010, quan el dirigia Joan Manuel Tresserras (ERC).

Refractari al "control del territori" que preconitzen sectors indepes, això sí, Voltas ha escrit a El Món aquesta setmana que "de la mateixa manera que no em sé imaginar una independència que no vingui d'un referèndum acordat, no em sé imaginar un referèndum acordat que no vingui d'una estratègia de desobediència civil sistemàtica i massiva que, si vol ser realista, ha d'assumir els costos d'una repressió molt més dura que no la patida fins ara".

Tot esgrimint que "la desobediència institucional té les cames molt curtes" -i més des del 2017, segons el seu parer-, Voltas troba que l'"estratègia de desobediències institucionals és el camí més directe a la decapitació absoluta del moviment", que seria el camí a seguir si "ens volem quedar sense polítics".

Per a ell, "l'única desobediència políticament útil és la civil, i això vol dir un esquema en què els polítics no s'arrisquen personalment i en canvi els ciutadans sí. Sona dur i sona lleig, però al meu entendre és així. I només és possible que la base independentista ho assumeixi i ho practiqui si té una confiança absoluta en els seus polítics, cosa que ara no passa".

"Potser hi ajudaria que almenys els polítics de segon rang rotessin en els seus càrrecs i passessin temporades com a civils desobedients, assumint-ne les conseqüències al costat dels seus conciutadans. Però crec que els líders cal protegir-los. De líders n'hi ha ben pocs, i ja hem vist les conseqüències d'exposar-los a la repressió", remata sobre la qüestió.