La possibilitat que el FC Barcelona i Grifols arribin a un acord per a la cessió d'explotació dels Títle Rigths del Camp Nou a canvi de 200 milions d'euros passa per un moment de crisi. De moment, la societat patrimonial de la família Grifols manté la seva oferta, és a dir, la seva intenció d'avançar aquesta quantitat per al primer impuls de les obres de l'Espai Barça a canvi de quedar-se i gestionar el cognom comercial del Camp Nou per un període prolongat, de més de 15 anys. Però, no per als seus propis interessos sinó per revendre aquest cognom per contractes més curts i a diferents empreses interessades a associar el la seva marca al del FC Barcelona.

Aquest és un matís que al Barça no li acaba de convèncer i és una de les raons que esgrimeix el seu principal opositor, Jordi Moix, el directiu comissionat de la junta blaugrana al comandament de la gran transformació arquitectònica i urbana del nou estadi i de la ingent obra associada. Moix considera, d'altra banda, que la venda d'aquests drets està per sota de les expectatives, un argument cert si s'atenen les promeses del mateix president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, xifrades en gairebé 300 milions d'euros. Bartomeu va arribar a afirmar que en el primer semestre del 2018 els socis compromissaris serien cridats a una assemblea extraordinària per aprovar l'operació.

Un any després, però, el club no ha avançat mentre el marge de temps s'escurça doncs a partir de setembre d'aquest any s'ha de procedir a la demolició del Miniestadi de Les Corts per iniciar les obres del nou Palau Blaugrana, el seu annex, un Palau de Gel i el recinte de la Barça Escola.

És una situació que té enfrontats a alguns sectors del club, però que sobretot preocupa en l'àrea financera davant l'obligació i el mandat, aprovats en referèndum, de continuar amb les obres de l'Espai Barça després de la immediata finalització de l'estadi Johan Cruyff a Sant Joan Despí, la primera pedra del gran projecte. A partir de la tardor és quan el FC Barcelona necessitarà una fortíssima injecció de tresoreria.

Jordi Moix segueix reticent a esgotar la que sembla ser l'única via de finançament no creditícia mentre que el president i altres directius consideren que una família empresarial com Grifols, amb sensibilitat i sentiment barcelonista, sempre estarà oberta a negociar qualsevol eventualitat. Els contraris a la proposta de Grifols addueixen també que el recent enfonsament de les accions de la companyia i els seus problemes financers provoquen desconfiança. Això no obstant, l'operació amb el FC Barcelona no implica l'empresa Grifols sinó la societat patrimonial de la família. De moment, no hi ha acord.