Josep Antoni Duran i Lleida, ara retirat de la política activa, ha escrit les seves memòries, El risc de la veritat (Proa, 2019), on retrata diversos personatges de la vida política catalana. Sobre l'expresident Artur Mas, considera que malgrat que sempre ha estat un dirigent "amb moltes qualitats i bona persona", té "molt poc pòsit polític".

Duran fa una repassada acurada de les seves interaccions amb Mas, i fins i tot considera que no va ser prou coratjós per rebutjar que Carles Puigdemont fos el seu successor.

L'històric líder d'Unió reconeix que hi va haver un moment que va pensar que ell podria ser el successor de Jordi Pujol, però que el pinyol i la família Pujol van barrar-li el pas.

En un altre moment, recorda com l'actual conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va ser l'heroi d'un congrés de CDC celebrat el 2004, quan el llavors dirigent de CDC a Sant Cugat del Vallès va aconseguir que el partit fundat per Jordi Pujol votés que no al referèndum sobre el Tractat de la Unió Europea. Hi diu que Puigneró va arribar a dir que "Europa ha vist el llautó a Espanya".

Segons el relat de Duran, Pujol, Mas i ell van intentar reconduir aquella decisió. Duran explica que, davant aquella pèrdua d'europeisme, una de les senyes d'identitat pujolistes, Mas hauria d'haver dimitit com a secretari general de CDC i posar contra les cordes el sobiranisme antieuropeista que es covava a CDC, com Felipe González va fer al PSOE quan els socialistes no acceptaven abandonar el marxisme. Per a Duran, a Mas li va mancar consistència política. Finalment, CDC, amb UDC, van votar sí després de la intervenció interna del mateix Pujol.

En un altre apartat, Duran assegura que Mas té les seves limitacions com a polític. "Que Mas liderés l'independentisme a CDC i que ho fes de la manera que ho ha fet té més a veure amb les seves limitacions com a polític que no pas amb la teoria que volgués evitar investigacions judicials", assenyala sobre el finançament de CDC i a Pujol.