Alberto Fernández Díaz, després de més de 20 anys allunyat de la pràctica jurídica, tornarà a exercir d’advocat. Probablement ho farà en el despatx del seu sogre, qui ja l’espera amb els braços oberts. Alberto Fernández es va afiliar amb 18 anys a les joventuts d’Aliança Popular, malgrat que el seu germà gran, Jorge, fou un destacat dirigent de la UCD. Més tard, tots dos coincidirien al Partit Popular.

Només set anys després de començar la seva militància, ja era regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Des de la plaça de Sant Jaume va viure tot l’engranatge preolímpic, arribant a pactes amb Pasqual Maragall, deixant, sovint, de cantó les rivalitats polítiques. Es va estar a l’Ajuntament de Barcelona com a regidor fins 1996, quan José María Aznar va decidir que seria el seu home al PPC. Com un soldat fidel, va acceptar malgrat que ni ell mateix s’ho creia. Va aguantar poc més de quatre anys, fins que el mateix Aznar que l’havia catapultat el va decapitar i el va substituir per Josep Piqué. Disciplinat com sempre al seu partit, Alberto Fernández va tornar a l’Ajuntament de Barcelona, ara però com a cap de llista. Així, ha estat regidor en dues etapes ben diferents (1987-1996 i 2003-2019). En total, haurà estat 22 anys, ara per ara el més longeu de la democràcia.

Advocat de formació, va treballar en un despatx amb uns amics. Ara, però, el seu camí va cap a el bufet que és del seu sogre i està pensant com fer les coses amb les noves tecnologies. Durant la seva etapa anterior com a advocat encara es feien servir les màquines d’escriure. Ara, ha d’aprendre a fer anar un ordinador i enviar les notificacions telemàticament. Tot un repte per algú al qual les noves tecnologies l’agafen desfasat, segons confessa ell mateix.