Les mesures excepcionals de seguretat per contenir el que, finalment, va ser un atac fantasma de Tsunami Democràtic van arribar a generar una autèntica paranoia entre els responsables d'assegurar la correcta celebració del clàssic al Camp Nou. No calia res més que seguir l'espectacle de les reunions d'autoritats -amb el conseller d'Interior Miquel Buch al capdavant- gravades i distribuïdes pels mitjans de la Generalitat.

El resultat, un desplegament per aïllar el Camp Nou, filtrar espectador per espectador i seguir perseguint l'espectre d'un moviment com Tsunami Democràtic, que improvisa i juga amb la por d'uns, la manca de personalitat d'uns altres i, sobretot, amb la irresponsable empatia dels mitjans de comunicació, el seu major aliat juntament amb la cega militància dels tsunamistes.

El FC Barcelona, a instàncies dels Mossos d'Esquadra, va arribar a l'extrem de llogar pisos al voltant de l'estadi a la zona de Les Corts per tal situar-hi especialistes en observació i anàlisi estratègica d'incidències urbanes amb la finalitat última de disposar d'un millor control de la situació. Contra aquesta guerra de guerrilles, a còpia de jugar al gat i el ratolí amb una aplicació i la motivació de la premsa, la seguretat va ser portada a l'extrem, com si afrontés una amenaça terrorista.

Ara bé, el que ningú explica és que aquesta càrrega extra de recursos dissenyada pels Mossos, ja que el Barça no té capacitat de decidir i no li queda una altra que seguir les instruccions de la policia autonòmica, l'ha de pagar el FC Barcelona. Més enllà de la broma de Tsunami Democràtic, la factura en seguretat afegida serà històrica, probablement superior al milió d'euros. I la pagarà el soci, no l'invisible Tsunami.