Marta Rovira, la secretària general d’ERC, va decidir fugir a Suïssa abans de declarar al Tribunal Suprem. A diferència dels exconsellers que van marxar a Bèlgica, Rovira va triar, com Anna Gabriel, la Confederació Helvètica, estat que havia estat també en els pensaments de Carles Puigdemont, Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comín.

No obstant això, i malgrat que Suïssa oferia millors prestacions que Bèlgica (com permís de residència i de treball sense restriccions), hi havia un inconvenient. L’acolliment és fàcil sempre i quan no es faci proselitisme polític. Per això, les aparicions de Rovira són molt mesurades. Ha concedit molt poques entrevistes a mitjans de comunicació i les seves intervencions són via telemàtica a Catalunya.

En el cas de que Rovira mantingués una activa presència política i mediàtica podria veure com li són retirades les prestacions de permís de residència i de treball. Encara que en un primer moment es va establir a Ginebra, ara resideix a Lausana, on treballa i on s’ha reunit amb la seva família.

Malgrat tot, sembla que Rovira manté contacte diari amb els seus col·legues d’ERC, però des d’una posició discreta i sense fer-ne publicitat, que és la condició que demanen les autoritats suïsses d’immigració.