L’ANC ha estat fins fa no res al capdavant de les grans manifestacions independentistes. En pocs minuts, gràcies a la missatgeria instantània, arreplegava milers de persones davant d’on fos. Així va passar amb Carme Forcadell i Jordi Sànchez.

Però des de l’arribada d’Elisenda Paluzie cada cop menys gent participa de les convocatòries de protesta, moltes d’elles en solitari i sense la participació activa d’Òmnium Cultural, l’altre soci de les grans manifestacions independentistes.

Les tres últimes manifestacions convocades per l’ANC liderada per Paluzie no han estat un gran èxit. Aquest juliol, Estrasburg no es va omplir com Brussel·les el desembre de 2017 amb l’objectiu de saludar a Carles Puigdemont (qui no va aparèixer malgrat la seva promesa). Així mateix, les concentracions de protesta pel pacte de JxCat i PSC en la Diputació de Barcelona tampoc han estat reeixides. La primera, davant de les seus d’ERC i PDECat, va aplegar menys de 300 persones al carrer de Calàbria de Barcelona, mentre que davant de la seu de la Diputació a la Rambla de Catalunya de Barcelona no van ser més de 200 les persones que van qualificar de “botiflers” els diputats provincials independentistes.

La presidència de Paluzie, molt personalista, està fent retrocedir molts associats, que no acaben de veure clar què és exactament què vol aquesta professora d’Economia. Si més no, molts cops sembla com l’agent de publicitat de Puigdemont i els independentistes més hiperventilats. Així, les convocatòries cada cop són menys massives i l’escamot de tietes independentistes prefereix quedar-se a la granja fent el tallat que no pas seguir les passes marcades per Paluzie. Ara, amb les vacances, l’ANC ha de tornar a organitzar l’11 de setembre. Dependent de l’èxit de participació, l’oposició a l’actual direcció podria prendre la determinació de fer-la fora.