Una de les situacions més surrealistes que passen a Catalunya continuarà, com a mínim, durant sis mesos més: el programa The Weekly Mag, que dirigeix i presenta Marcela Topor, la dona de l’expresident Carles Puigdemont, es mantindrà en antena de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), organisme depenent de la Diputació de Barcelona, fins al 30 de juny del 2020.

La renovació d’aquest polèmic contracte –pel qual Marcela Topor cobra uns 6.000 euros al mes- encara no s’ha fet pública oficialment. Però la XAL ha convocat un concurs públic per proveir la il·luminació del programa The Weekly Mag durant el primer semestre de l’any vinent i això vol dir que la Diputació de Barcelona ha decidit donar-li continuïtat.

Després del canvi de govern a la Diputació, amb la presidència de la socialista Núria Marín, i el nomenament de Lluís Garriga com a nou director de la XAL es donava per fet que el “mòmio” de Marcela Topor s’acabaria aquest 31 de desembre. The Weekly Mag és una tertúlia setmanal en llengua anglesa que té uns ridículs índexs d’audiència, però que ha servit perquè la família –la dona i les filles- de l’expresident Carles Puigdemont, a causa de la seva absència a Waterloo, tingués garantida la subsistència a Catalunya.

Amb l’accés de Carles Puigdemont a la condició d’eurodiputat, gràcies a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el seu panorama econòmic queda garantit, ja que cobrarà un bon sou i generoses dietes. En aquesta situació, la seva família es podria mantenir dignament sense la necessitat dels 6.000 euros mensuals que la Diputació de Barcelona paga, des del mes d’abril de l’any passat, a Marcela Topor pel seu infumable programa de televisió.

Però Carles Puigdemont no les deu tenir totes i té por que pugui prosperar el suplicatori que li faci perdre la immunitat parlamentària i la seva posterior extradició a Espanya. Això explica que, amb el vistiplau dels socialistes de la Diputació de Barcelona, a Marcela Topor se li hagi renovat el contracte de The Weekly Mag durant sis mesos més. 

Abans amb els Pujol i ara amb els Puigdemont, Catalunya s’assembla, de vegades, a la Romania dels Ceaucescu.