El particular sistema electoral britànic, organitzat en 650 circumscripcions de representació uninominal, comporta, a la pràctica, una forta distorsió dels resultats globals que obtenen cadascuna de les forces polítiques que es presenten als comicis. Els dos grans titulars que, segons els mitjans de comunicació d’arreu del món, han deixat les eleccions d’aquest dia 12 són:
*La gran victòria de Boris Johnson aplana el camí del Brexit
*Gran victòria dels independentistes escocesos, que guanyen 48 dels 59 escons en joc
Doncs tots dos titulars són falsos. Si bé és cert que el Partit Conservador ha incrementat el grup parlamentari en 48 escons, el bloc de partits proBrexit ha obtingut en aquests comicis un suport del 47,3% dels electors. En canvi, les formacions electorals contràries al Brexit (laboristes, liberaldemòcrates, nacionalistes escocesos, verds….) sumen el 51,5% i trenquen el relat que s’ha venut a l’opinió pública.
Quelcom semblant ha passat a Escòcia. Els nacionalistes de Nicola Sturgeon han escombrat en nombre d’escons en les 59 circumscripcions d’aquest territori històric. En canvi, el suport del cos electoral a la independència està estancat i ha quedat clavat, com en el referèndum del 2014, en el 45%.
Gran Bretanya és el bressol i el santuari de la democràcia parlamentària. Però el seu sistema electoral afavoreix la distorsió i la manipulació reduccionista de la imatge que s’ofereix de la seva voluntat política, rica d’accents i de matisos. A la vista dels resultats “reals” de les urnes, ni Boris Johnson té carta blanca per aplicar el Brexit, ni Nicola Sturgeon per exigir un segon referèndum d’independència a Escòcia.
