Fins a un cert punt, les estratègies comercials per millorar els ingressos d'un club de futbol poden anar una mica més enllà dels límits. Però quan aquesta frontera creua línies vermelles potser ha arribat el moment de preguntar-se o replantejar-se el què està passant. Aquesta alarma es va encendre el dia 18 de desembre passat al Clàssic Barça-Reial Madrid quan, a la porta d'accés del Museu del Barça, va aparèixer un enorme escut del Reial Madrid al costat del FC Barcelona, segons sembla com acció d'una assistència VIP a seguidors que, sent el seu club el Reial Madrid, havien comprat aquestes entrades especials amb dret, fins i tot, a aquesta mena d'afalac complementari i qui sap a quantes coses més.
Una situació estranya i inusual que potser per a alguns sigui un signe dels nous temps i un recurs per augmentar els ingressos via ticketing. Per a altres en canvi suposa la demostració que l'organització del club, comercial i de màrqueting, ha estat definitivament envaïda per generacions d'experts en una altra cosa diferent de la tradició blaugrana i de les essències de club. La vulneració, que pot ser anecdòtica aquesta vegada, és un avís per a aquesta anunciada cessió de l'explotació del nou Espai Barça a un operador extern a canvi de finançament.
El que vol dir que si el FC Barcelona encara no ha perdut el control total i absolut de la seva pròpia estructura, almenys per impedir que es repeteixin aquests detalls als madridistes que vénen a veure el Clàssic, és quasi segur que l'acabarà perdent definitivament quan algú sense escrúpols i obligat a rendibilitzar l'enorme inversió patrimonial que suposa l'Espai Barça no tingui l'obligació de seguir les regles de joc, escrites o no. Perquè el negoci del futbol, els agradi o no, segueix sent emocional si el volen canviar aquest mateix negoci desapareixerà. Si no entenen que la rivalitat és un grau més de la grandesa del futbol, igual que l'esportivitat, el respecte o el treball en equip és que no han entès res.
