El vicepresident primer del Parlament de Catalunya, Josep Costa, s'ha disparat un tret al peu en voler esgrimir la posició de Nacions Unides sobre el dret d'autodeterminació per nodrir el relat processista, com han destacat alguns usuaris de Twitter.

Costa, en concret, ha piulat que la relació entre l'"a por ellos" i el dret d'autodeterminació és que "segons l'ONU, un estat només té dret a la seua unitat política en la mesura que tracti tots els ciutadans amb igualtat de consideració i respecte". En aquesta piulada també adjuntava el paràgraf d'una resolució, on es fa esment específic a “pobles sotmesos a dominació colonial o altres formes de dominació o ocupació estrangera", i un usuari de seguida ha replicat que, fet i fet, Costa estava reconeixent que el dret d'autodeterminació no és aplicable al cas de Catalunya i Espanya.

D'altra banda, en una recent entrevista a TV3, el vicepresident primer del Parlament ha afirmat que li fa "més por que m'inhabiliti la gent que m'ha votat que no que ho faci un jutge". Aquesta afirmació ha causat una reacció entusiasta de la consellera de Cultura, Laura Borràs: "Sóc taaaaaaan fan del meu estimat amic Josep Costa, que no ho puc ser més. Orgull de war room Quim Torra i Francesc de Dalmases!".

Irònicament, el mateix Costa que diu que tem fallar al votant més que no pas ser inhabilitat per un jutge era suplent de la Sindicatura Electoral de l'1-O, clau en la supervisió de la consulta, segons la llei del referèndum aprovada per la majoria parlamentària indepe i posteriorment suspesa i declarada inconstitucional.

Aquella Sindicatura va ser dissolta pel govern català davant l'amenaça de multa per part del Tribunal Constitucional de 12.000 euros diaris per a cadascun dels set integrants (inclosos els suplents). L'executiu de Carles Puigdemont, de fet, va demanar als síndics que cedissin el testimoni sobre l'observació de l'1-O a ens públics, acadèmics i internacionals, i aquests ho van fer.

Josep Costa va arribar a adreçar-se al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar "una ruptura completa de l'estat de dret a Espanya per aturar el referèndum de Catalunya", així com, segons argumentava, el fet d'haver estat sancionat abans de ser escoltat i de rebre una notificació per advertir-lo que havia de deixar la seva activitat a la Sindicatura.