La figura d'Eric Abidal va arribar al FC Barcelona embolicada en una controvèrsia raonable, ja que la directiva de Josep Maria Bartomeu el va fitxar tot i saber que s'havia declarat enemic públic d'aquesta junta. No només perquè havia estat l'escollit per Joan Laporta com a director tècnic per a la seva candidatura de les eleccions del 2015: Abidal també va seguir realitzant declaracions i comentaris àcids, crítics i contraris a les actuacions d'aquesta directiva fins una setmana abans de signar.

Bartomeu va permetre que un element clarament opositor i mediàtic com Abidal entrés a la secretaria tècnica per la voluntat i la recomanació de l'anterior director tècnic, Pep Segura, destituït fa uns mesos de la mateixa manera que abans van caure Andoni Zubizarreta i Robert Fernández.

La jugada de Pep Segura, un reconegut teòric en matèria futbolística, era incorporar Abidal perquè algú de la confiança dels jugadors pogués entrar al vestidor, parlar amb les estrelles, copsar-ne l'estat d'ànim i buscar complicitats amb la plantilla.

El cas, però, és que quan aquest vestidor es veu amenaçat no sol reaccionar massa bé. De fet, és un vestuari inaccessible, restringit a molt poques persones i hermèticament tancat a qualsevol intrús. Abidal hauria estat ben rebut de visita, com a excompany, però li van tancar la porta als nassos quan va intentar jugar aquesta carta de col·lega per convertir-se en el tentacle de Pep Segura.

A Bartomeu li dóna francament igual el que digui o faci Abidal, ja que tampoc és clau ni en l'estratègia de fitxatges ni en les grans decisions, com fer fora Ernesto Valverde. Abidal no té personalitat per governar un vaixell tan enorme. La prova és que quan ha volgut defensar la decisió de prescindir de Valverde, el fatal argument ha estat el pitjor de tots. Acusar el vestuari de treballar poc físicament accelerarà el final de la seva breu carrera als despatxos del Barça. Leo Messi l'ha desafiat a dir noms i Abidal s'ha refugiat sota les faldilles de Bartomeu, com no podia ser d'una altra manera per als qui el coneixen: el descriuen com una persona més aviat covarda, ressentida i capaç de qualsevol cosa per diners.

Abidal, això sí, és l'únic que li queda ara a Bartomeu. És l'última xarxa de seguretat que li queda. I no és gran cosa. Més que mai, el president i la junta estan en mans del vestidor.