Indignades perquè el Parlament d’Extremadura, amb els vots a favor del PSOE, ha demanat que es torni a aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya, l’expresidenta del Parlament de Catalunya i exconsellera Núria de Gispert i la columnista Pilar Rahola han passat comptes a la seva manera.

Per bé que el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va matisar que en aquest moment no es donen les circumstàncies per aplicar el 155 novament, De Gispert ha comentat una piulada que situava Extremadura a la cua d'Espanya en diversos aspectes d’interès general -competitivitat, contribuents- i al capdavant en un altres -número de funcionaris, analfabetisme, pobresa-. “Aquest és el problema. La ignorància els ha mantingut durant 40 anys abusant dels recursos dels catalans”, ha piulat.

Quan li han respost que la burgesia catalana viu “de la feina dels treballadors, molts extremenys”, De Gispert ha respost: “I tant! I, per què venien els extremenys? Simple i llanament [sic], perquè a casa seva no tenien ni per menjar. Els señoritos, a lo suyo!”. També ha dit que si Extremadura hagués tingut les condicions econòmiques de Catalunya -el tèxtil, Seat, el primer ferrocarril, inversions- “per desgràcia vostra, si tot això s'hagués donat a Extremadura, estaríeu igual que avui, o pitjor”. “El cateto eres . Sale de nuestros impuestos, aquellos que no pagas o escondes”, ha etzibat a un altre.

Pel que fa a Rahola, ha dit a TV3 que li agradaria saber “com viurien a Extremadura si els diners que Catalunya exporta” no paguessin el funcionariat extremeny. “Quanta gent esta assalariada amb diner públic a Extremadura?”, s’ha preguntat des de la TV pública, abans d’afegir: “I diem res, nosaltres? No: volem que visquin, i que visquin bé”. “¡Que ens deixin en pau d’una vegada!”, ha rematat.

Fa no gaire, Rahola es preguntava si quedava algun progre a Espanya i els retreia que “en Cataluña han salido de cacería a detener independentistas, y vosotros callados como siempre”. També es va queixar mesos enrere que la reivindicació de l'excarceració dels líders el procés empresonats no tingués ressò a la gala dels premis Goya.