Xavi Hernández acaba de regar-li les orelles a Quique Setién, que es juga tota la temporada al que el seu equip, el Barça, pugui fer en aquesta Champions-bombolla de Portugal, on avui disputa els quarts de final a partit únic davant el Bayern. "Respecto molt Quique Setién, té un manual de joc molt semblant al que el Barça necessita, que és el cruyffisme", ha dit el que sembla cridat a ser entrenador del Barça dins d'algun temps, havent-se significat més a favor d'un precandidat, Víctor Font, i haver rebutjat una oferta per entrenar el FC Barcelona el passat mes de desembre com a substitut de Ernesto Valverde.
Amb Valverde, en canvi, Xavi Hernández sempre va ser crític i fins i tot irrespectuós, especialment després de la derrota de Champions contra el Liverpool la temporada anterior. Va venir a dir que el Barça no jugava a res i que s'havia perdut l'estil i aquest domini del joc que és l'essència de l'ADN barcelonista. Tot i que el Barça es jugava encara la Lliga en aquell moment els seus comentaris no van ser, com ara cap a Quique Setien, prou considerats cap a l'entrenador extremeny, o almenys prou diplomàtics com per esperar que quan ell sigui l'entrenador, els del seu mateix gremi mesurin les seves paraules i opinions quan les coses no surtin del tot bé.
Xavi podria haver après la lliçó, o bé haver adoptat una estratègia de cautela i de precaució davant la possibilitat que una eliminació lletja de la Champions compliqui la continuïtat de Setién, que en aquest supòsit hauria perdut tot sol Copa, Lliga i Champions amb fitxatges i decisions que certament no han respost a les expectatives dels que es van creure el personatge.
Xavi, que també ha apuntat les seves poques ganes d'entrenar al Barcelona amb Bartomeu de president, es veuria en la tessitura de tornar a dir no a la banqueta del Camp Nou si Setién és destituit, una cosa que podria succeir la setmana que ve fins i tot, si es produís un nou cataclisme. No li agrada el panorama i menys encara que es torni a dir en determinats cercles barcelonistes que Xavi no li ha respost al club quan el Barça més ho necessitava.
En el fragor de la convulsa substitució de Valverde, a Xavi li van proposar el càrrec. Ell, però, va demanar no només plens poders en termes de secretaria tècnica, sinó pràcticament de tota l'estructura de futbol i l'acomiadament i relleu de la totalitat del staff actual del vestidor, més o menys les pretensions que a Cruyff el van fer xocar amb Josep Lluís Núñez i a Guardiola amb Sandro Rosell. Tots dos van decidir que la caixa i les qüestions patrimonials i de negoci havien de seguir sent potestat de la directiva.
Si es donés el cas, és probable que Xavi recorregués al mateix plantejament. Una altra cosa és que, com asseguren altres fonts pròximes a l'entorn de Xavi, la veritable raó és que no es veu capaç de tutelar i liderar el final de carrera de Messi i la transició més complicada de la història del Barça. Dit d'una altra manera, i a diferència de Guardiola quan Laporta dubtava a donar-li el lloc, que el va desafiar i reptar a tenir el valor, a Xavi sembla que li han de posar tot molt bonic i molt fàcil per acceptar-lo.
I així no es va molt lluny.
