La Generalitat i el govern central han convertit Medinyà, un poble del Gironès d’uns 850 habitants, en un casus belli, en un altre motiu per exterioritzar les seves discrepàncies.
Medinyà s’ha separat de Sant Julià de Ramis mitjançant una Llei del Parlament de Catalunya, amb el vistiplau de la immensa majoria dels veïns, però el govern central ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat.
Mai abans s’havia recorregut al Constitucional una segregació municipal acordada per les dues parts amb el consentiment del corresponent govern autònom. En canvi, Medinyà serà l’escenari d’una altra guerra a petita escala entre la Generalitat i la Moncloa, entre Carles Puigdemont –que des que és president torna a residir al seu xalet de Sant Julià de Ramis– i Mariano Rajoy, amb el qual es va trobar fa uns dies.
Des del govern central, s’argumenta l’oposició a la segregació de Medinyà per raons d’eficàcia administrativa i estalvi econòmic, però la Generalitat recorda que és una qüestió de voluntat popular.
La vicepresidenta Neus Munté esgrimeix un altre motiu, que serà la principal arma que utilitzaran contra els populars: no es tracta de la creació de cap nou municipi, sinó d’una restitució perquè aquest poble tenia el seu propi Ajuntament fins al 1972, fins que un decret franquista el va abolir d’un cop de ploma. Per tant, qui s’oposi a la segregació de Medinyà, com estan fent els populars, estan defensant una mesura franquista.
Fins ara, Sant Julià de Ramis estava integrat per sis nuclis de població: Medinyà (uns 850 habitants), Montagut (425), Sant Julià (200), el Camp de les Comes (400), el Pla de Baix (1.100) i la urbanització Golf de Girona (500), que és on resideix Carles Puigdemont.
Puigdemont ha evitat aquesta polèmica, precisament perquè és un veí, però ha enviat a la seva número dos, Neus Munté, a la batalla.
