El Tribunal Constitucional ha quedat dividit davant de dues decisions en clau catalana. D'una banda, el debat sobre els recursos presentats per l'exvicepresident de la Generalitat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i d'altra banda, l'aval al Codi Civil català.
Segons publica El Mundo, el ple del Constitucional delibera aquest dimecres sobre els recursos d'empara presentats per la defensa de Junqueras contra la presó preventiva decretada per l'Audiència Nacional i confirmada posteriorment pel Tribunal Suprem, que va assumir la instrucció de la causa del procés, va jutjar-lo i va condemnar-lo. El Constitucional també ha d'abordar el recurs contra la interlocutòria que va impedir a Junqueras, un cop elegit com a diputat, assistir al ple constitutiu del Parlament el 2018.
La mateixa informació, que cita fonts del tribunal, assenyala que la unanimitat es troba en risc i previsiblement es trencarà i apareixeran vots particulars, ja que el president del Constitucional, Juan José González Rivas, és partidari de desestimar l'empara contra l'empresonament provisional de Junqueras, però el magistrat Juan Antonio Xiol planteja que s'ha de donar la raó al líder d'ERC esgrimint la prevalença del dret a la participació política, consagrada en l'article 23 de la Constitució.
Pel que fa al Codi Civil català, va rebre la llum verda del Constitucional gràcies als vots dels magistrats considerats progressistes, però quatre magistrats van presentar vots particulars. Del recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy contra la norma impulsada pel govern català, quan Carles Mundó era titular de Justícia, només s'ha acceptat la impugnació del procediment notarial de resolució de conflictes per vulneració de la llei processal.
Segons La Vanguardia, la discrepància sobre la norma que regula les relacions contractuals particulars a Catalunya ha obert un enfrontat entre els sectors progressista i conservador del Constitucional que es pot tornar a reflectir en la decisiones sobre els recursos de Junqueras. Uns dels vots particulars crítics sobre el Codi Civil català considerava que s'havia trencat sense motivació una línia jurisprudencial consolidada.
