Ferran Jolis, un dels membres dels anomenats Equips de Resposta Tàctica (ERT) empresonats per terrorisme, va admetre davant el jutge que un dels objectius del grup era que el president de la Generalitat, Quim Torra, "es quedés tancat" al Parlament català "el dia D", o sigui el dia en què es conegués la sentència del procés.

També va admetre que la missió era que la tancada es mantingués durant una setmana, temps suficient per proclamar la República i evitar detencions. Així consta en el sumari de l'Audiència Nacional sobre l'ala més radical dels CDR, en el qual apareixen al·lusions a Torra però també a l'expresident Carles Puigdemont, a qui vinculen amb l'operació.

La Guàrdia Civil també assenyala en un dels seus informes de l'existència d'un "pla de conspiració contra les institucions polítiques de l'Estat a Catalunya". Aquest consistia en "l'assalt i posterior ocupació d'una manera il·legal del Parlament" per blindar i evitar que es pogués accedir-hi des de l'exterior.

Jolis va reconèixer davant el magistrat l'existència d'aquesta iniciativa i  que ell, com a expert informàtic, havia de fer-se càrrec d'establir una comunicació "segura i indetectable".

Segons ha dit, l'encàrrec sobre l'ocupació del Parlament "venia de part de presidència". "La intenció", va explicar en la seva declaració, era que Torra, amb nom en clau Gandalf, es quedés tancat també a partir del dia D". Els CDR també tenien nom en clau per a l'expresident Carles Puigdemont, a qui anomenaven Lisa.