El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha carregat un cop més contra el comportament del govern de la Generalitat amb relació al buidatge de l'abocador de Vacamorta (Baix Empordà), ordenat per una sentència dictada el 2014 pel Tribunal Suprem i marcat inicialment per un termini de dos anys i mig el 2015.

En la interlocutòria amb què desestima un recurs de reposició que va plantejar la Generalitat aquest mes de maig per mirar d'ampliar el termini de realització d'aquesta neteja, el TSJC considera que aquest recurs és una "burla" a la sentència i "una manca de respecte" a l'alt tribunal.

Argumenta que el govern català fa quatre anys que demana ajornaments dels treballs de buidatge adduint que no té prou temps i que va arribar a concedir-li sis mesos de cortesia l'any 2017. No és el primer cop que la justícia acusa el govern català, de dilatar el procés de retirada de residus i de no treure "ni una mísera tona". Durant la presidència de Carles Puigdemont, el conseller Josep Rull va optar per no iniciar el buidatge i seguir per la via dels tribunals, que han instat reiteradament el govern a executar el desmantellament.

L'Ajuntament de Cruïlles -el municipi on es troba l'abocador- i la Plataforma Alternativa a l'Abocador de Cruïlles (PAAC) volen que es reactivi la comissió de seguiment del buidatge i han manifestat que demanaran al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, una reunió sobre la qüestió.

Un negoci de Jordi Pujol Ferrusola
L'abocador, que va funcionar del 2000 al 2014 i va acumular més de dos milions de tones de residus, no estava previst en els plans urbanístics del municipi, motiu pel qual la justícia el van tombar.

Inaugurat durant el darrer mandat de Jordi Pujol, és un dels negocis investigats per l'Audiència Nacional en el cas Pujol. Segons un informe lliurat per la UDEF al jutge instructor José de la Mata, el fill gran de l'expresident Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, va ser un dels inversors d'aquest negoci, impulsat per Gustavo Buesa i Josep Mayola, i a partir d'una inversió de 426.000 euros va obtenir 5,5 milions d'euros quan el negoci el va adquirir FCC, el 2003, per 13,2 milions.