Les investigacions del cas Pujol estan estirant nous fils sospitosos relacionats amb Oleguer i Josep Pujol Ferrusola. Pel que fa a Oleguer, el benjamí del clan, el jutge instructor José de la Mata té en el punt de mira dos milions d'euros que va moure a Holanda. Es tracta d'una operació sospitosa perquè, segons publica Crónica Global citant un acte judicial, era una venda de participacions el valor de cadascuna les quals va passar d'un euro a 1.345 euros sense aparent justificació econòmica.

En concret, Oleguer Pujol i el seu soci Luis Iglesias (gendre de l'exministre Eduado Zaplana) van adquirir 1.500 participacions de la companyia New Positively, creada a València el 2011, mitjançant la societat neerlandesa BMD Toussaintkade 48 Den Haag BV. Dels diversos moviments sospitosos va resultar que més de dos milions d'euros van sortir d'Espanya cap als Països Baixos sense que l'increment del valor de les participacions es trobi justificat per cap raó econòmica, segons el parer del jutge De la Mata.

Amb relació a operacions com aquesta, l'instructor del cas Pujol ha remès una petició d'informació a les autoritats de Guernsey, Curaçao, el Regne Unit i Portugal sobre moviments en els comptes d'Oleguer Pujol i les seves empreses.

Els números de Josep Pujol
Pel que fa a Josep Pujol, als investigadors de la UDEF els ha cridat l'atenció els números rodons que han detectat analitzat un compte i quatre subcomptes associats. En concret, publica La Razón citant el contingut d'un informe de la UDEF, Josep Pujol acumulava, el març del 2010, 289.809 dòlars en un dels subcomptes després d'haver retirat 300.000 dòlars en efectiu. La UDEF sospita, basant-se en l'existència de xifres rodones, que no són moviments corresponents a operatives mercantils d'inversió.

Un altre detall destacat com a significatiu és la gran oscil·lació quantitativa que presenta el saldo d'alguns subcomptes. En algun cas, especifica aquesta informació, hi ha indicis d'irregularitats en transferències rebudes, com ara inexistència de determinats codis identificatius del país, el destinatari i el codi Swift, que impedeixen obtenir la traçabilitat de l'import transferit.