L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, la exvicepresidenta, Joana Ortega, i l'exconsellera, Irene Rigau, han presentat un recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) al·legant que la sentència condemnatoria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per haver participat en l'organització del procés participatiu del 9-N, és inconstitucional. Tot això, basant-se en els seus drets reconeguts a la Constitució espanyola.

En aquest recurs, l'expresident Artur Mas, que ha estat condemnat a dos anys d'inhabilitació, ha invocat set infraccions de llei, per un trencament de forma i cinc infraccions de normes constitucionals. Considera que la sentència del TSJC contradiu els drets constitucionals a la participació, a la llibertat ideològica i d'expressió, a la irretroactivitat del dret penal i a la igualtat. A més, l'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, ha indicat la infracció als drets a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a un procediment judicial públic amb totes les garanties.


Segons la defensa de l'expresident de la Generalitat, durant el judici al TSJC hi va haver un "error en l'apreciació de la prova" consistent en l'Informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional. Tant Mas, com les exconselleres Ortega i Rigau, asseguren que "no hem desobeït", i han apel·lat als drets fonamentals que es recullen a la Constitució, ja que "no es va fer res que contravingués la llei".


Paral·lelament, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha defensat el veredicte del tribunal, i ha afirmat que si tant la fiscalia com els condemnats l'han recorregut, pot indicar que no els ha "satisfet plenament", i que, per tant, el tribunal ha pres una "una decisió justa".