L’exfiscal Mena sobre el cas Banca Catalana: “Hi ha hagut impunitat”

Els grups es plantegen rescatar la instrucció dels arxius del TSJC
L'exfiscal en cap del TSJC, José María Mena
L'exfiscal en cap del TSJC, José María Mena

“No hi ha hagut mai ni oasis català, perquè tots anaven del mateix costat, ni ‘omertà’, perquè no hi va haver silenci i perquè era clamorós el que estava passant. Hi ha hagut impunitat”, ha manifestat l’exfiscal en cap del TSJC, José María Mena, en la seva intervenció parlamentària d’aquest dilluns a la comissió sobre el cas Pujol.

La Fiscalia defensava, per la instrucció de més de dos anys, que els directius de Banca Catalana havien dut a terme un “delicte continuat” de falsedat documental, complements de cost i de sou injustificats que van provocar el “buidatge continuat” de Banca Catalana. Malgrat les proves, la majoria de magistrats van votar pel sobreseïment del cas i la conseqüent exoneració de Jordi Pujol. Mena ha explicat els detalls de les investigacions que va realitzar amb Jiménez Villarejo.

L’exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha repetit que compareixia al Parlament per explicar fets de la investigació i no per donar la seva opinió, però ha assegurat que l’any 86, quan 33 de 41 magistrats voten per majoria el sobreseïment de la causa, “l’opinió social es va veure ocupada per l’afirmació que s’estava atacant Catalunya. Els catalans van reaccionar contra els fiscals creient que érem enemics de Catalunya. Érem lleials servidors del poble de Catalunya. De la majoria que va votar pel sobreseïment, segurament alguns van creure que la millor opció era arxivar la causa. Alguns magistrats van seguir la vella inèrcia de ‘la feina més fàcil’. La magistratura i el conservadorisme han anat bastant de la mà. Em va sorprendre la celeritat en la decisió i la poca participació dels que van votar en contra”.

Malgrat l’assetjament que va patir el fiscal durant la instrucció, “cada setmana ens trencaven els vidres de la casa del Montnegre que teníem llogada i una vegada un caçador va disparar contra una de les finestres“, Mena ha defensat la imparcialitat del personal al servei de la Justícia i, per tant, dels magistrats que van decidir arxivar el cas: “hi pot haver covardia, falta d’ètica però no influències. Tots els fiscals i jutges estan en condicions objectives”.

El “buidatge patrimonial”
Per a la Fiscalia existia la certesa del buidatge de l’entitat.. “Hi havia elements suficients per determinar que hi havia unes pràctiques incorrectes realitzades intencionadament en la línia de consciència que es buidava l’entitat. Així es va perjudicar una sèrie molt abundant de persones”, ha explicat Mena, just abans de detallar l’esquema de “l’estructura delictiva” a l’entitat:

“Hi havia una caixa B, unes entitats instrumentals i unes altres vinculades als querellats. A través de la caixa B es desviaven fons o se’n absorbien d’altres que havien d’anar a l’entitat. La peculiaritat de la caixa B era que quedava oculta per a la junta general d’accionistes i per a l’autoritat monetària, no hi havia manera d’impedir les irregularitats de la seva gestió. Així es va fer el buidatge progressiu”, ha comentat l’exfiscal, per a qui la “cancel·lació precipitada de dipòsits” i “l’alineació d’accions” en els darrers moments de l’entitat evidenciaven les pràctiques irregulars.

Les dades recopilades pels fiscals estan en els arxius del TSJC. Mena ha aconsellat al Parlament que interessi la vista de la causa, que està en la seva totalitat. “Seria la manera més objectiva de conèixer els por menors que, per cert, a dia d’avui ningú ha contradit”, ha assenyalat l’exfiscal. Els grups han recollit el guant i s’han compromès a rescatar els més de 3.000 folis de documentació per mirar de posar llum i taquígrafs a la causa penal que, trenta anys després, s’ha tornat a obrir contra Jordi Pujol i Soley.

(Visited 27 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari