El batlle Manel Santolària ha dictat aquest dilluns una interlocutòria en la qual admet a tràmit la querella presentada per l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, l'extitular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exsecretari d'Estat d'Interior Francisco Martínez.

La resolució respon a una ampliació de la querella que l'entitat va interposar el juliol del 2019 contra quatre policies espanyols en un jutjat d'Andorra per presumpta extorsió a la Banca Privada d'Andorra (BPA) .

Els acusen d'haver ordenat pressionar amb l'amenaça del tancament del banc els responsables per aconseguir informació sobre comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Segons aquestes dues entitats, que exerceixen l'acusació popular, l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo va admetre el passat mes de març que aquesta maniobra, que emmarquen en l'anomenada Operació Catalunya, va ser ordenada pels dirigents polítics del ministeri, encapçalats pel mateix Fernández Díaz.

Drets i l'IDHA van presentar a principis del 2017 una querella contra quatre membres de la Policia Nacional espanyola per delictes d'amenaces, coaccions, xantatge i extorsió a ciutadans andorrans per aconseguir els comptes dels polítics independentistes. En el marc de la investigació, Villarejo va declarar per comissió rogatòria el 19 de març del 2019 des de la presó d'Estremera.

Villarejo va reconèixer que el govern espanyol li va ordenar remetre informació al Departament del Tresor nord-americà amb l'objectiu que des dels EUA se sol·licités el tancament del Banco Madrid, propietat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), dels germans Higini i Ramón Cierco, en el cas que Higini Cierco i el conseller delegat de BPA i Banco Madrid, Joan Pau Miquel, no facilitessin informació bancària dels polítics independentistes.

Per a l'acusació particular, el testimoni de l'excomissari Villarejo, sobre el que s'ha acabat anomenant Operació Catalunya, ha acreditat que l'actuació policial objecte d'aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, per la qual cosa s'ha sol·licitat que s'afegeixin a la relació de querellats, pels delictes d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge, l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz; l'exsecretari d'Estat d'Interior Francisco Martínez, i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó.

Així mateix, entenen que hi ha prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units), decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015, es va provocar a partir de l'enviament per part del govern espanyol d'informació "falsa" sobre una "hipotètica pràctica de rentat de capitals" per part de l'entitat bancària andorrana.

En aquest sentit, la querella es va ampliar per un delicte de falsedat de documents contra l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d'Hisenda i Interior, Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, respectivament.

Finalment, esgrimint indicis que la reunió del 8 de gener de 2015 de Rajoy i Montoro amb el cap del govern del Principat, Antoni Martí, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, l'ampliació de la querella també sol·licita que l'expresident i l'exministre d'Hisenda espanyols siguin investigats per un delicte de coaccions d'òrgans constitucionals, per ser-ne els suposats autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà amb una pena de presó de fins a deu anys.

L'IDHA i la plataforma Drets consideren que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans, que recorden que mai no han aparegut, és un "atac en tota regla" a la sobirania andorrana. Entenen que Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d'Estat -figurada reservada al Rei d'Espanya, segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa "no està protegit per la immunitat" prevista a l'article 8 del Codi Penal andorrà. De la mateixa manera, tampoc no ho estan els seus ministres i la resta de càrrecs polítics implicats.

En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals s'amplia la querella, afegeixen, l'Estat espanyol, de manera subsidiària, s'haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin patit les víctimes d'aquests delictes. És a dir, els ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, la BPA com a entitat, i les institucions andorranes -en aquest cas, el govern-, a banda dels polítics independentistes catalans.