Les converses telefòniques intervingudes durant la investigació sobre el presumpte desviament de fons a l'estructura muntada per Carles Puigdemont a Waterloo, en el marc de la qual van ser detinguts aquesta setmana David Madí, Xavier Vendrell, Oriol Soler i Josep Lluís Alay, revelen que el govern de la Generalitat que presidia Quim Torra va delegar en Xavier Vendrell extraoficialment la gestió de la crisi de les residències de gent gran durant la primera onada de la pandèmia de la Covid-19, aquesta primavera, revela El Confidencial.
Segons publica aquest diari citant el contingut de les converses, incloses en el sumari judicial, el govern català va crear un comitè de crisi i va situar-hi al capdavant l'empresari Xavier Vendrell, exconseller i exdirigent d'ERC, la presència del qual es va mantenir el secret perquè no tenia cap càrrec a la Generalitat, per bé que la investigació reflecteix que tenia línia directa amb el vicepresident i ara president interí de la Generalitat, Pere Aragonès, així com amb la dirigent d'ERC Marta Rovira, i que era el cervell de la iniciativa de mobilització independentista Tsunami Democràtic.
Paral·lelament, la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) va recórrer a Vendrell perquè trobes centres per traslladar-hi pacients amb la Covid-19, una tasca per la qual l'empresari rebria 5.000 euros mensuals de retribució a través d'una societat, Fòrum 1406 SL, afegeix la mateixa informació.
Les converses telefòniques obtingudes pels investigadors revelen que es van provocar contagis barrejant residents sans amb infectats, que es va perdre el rastre d'alguns residents i també dades bàsiques com la dieta i la medicació de pacients, i que es va impedir que malalts rebessin atenció hospitalària. En una de les converses revelades per El Confidencial, Vendrell admet que residents de les residències que gestionava moria per "centenars".
A més, sempre segons El Confidencial, els investigadors han captat la preocupació de Vendrell i del govern sobre la possibilitat que aquests fets apareguessin als mitjans de comunicació, arribant al punt d'amagar informació a les famílies, i l'interès de l'exconseller a obtenir victòries propagandístiques contra el govern espanyol. En aquest sentit, Vendrell va sol·licitar al govern una compra massiva de test per dos motius: el primer, perquè els jutjava necessaris per superar la crisi, i el segon, perquè "políticament és clau que surtin abans que Espanya". "Quan es diu que som una nació, no fer-se el ploraner pel nombre de màscares que han enviat [referència a la queixa pel conseller d'Interior, Miquel Buch, sobre un enviament d'aproximadament 1.714.000 mascaretes a Catalunya per part del govern espanyol], sinó tenir la gent testada abans que ningú", deia Vendrell.
Les competències sobre les residències de gent gran van passar del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que encapçala el conseller Chakir el Homrani, al Departament de Salut, que lidera Alba Vergés, ambdós d'ERC. Vendrell va queixar-se en converses amb Aragonès i Rovira que s'havia "putejat" El Homrani perquè no havia rebut assignacions d'infermeres ni metges per fer proves PCR en els centres de gent gran.
Vendrell, d'altra banda, va vantar-se de treballar "per a dues autoritats", en referència a Maria Cinta Pascual, la presidenta de la patronal ACRA, i a Oriol Amorós, dirigent d'ERC a qui la investigació 'atribueix una línia d'adquisició de material sanitari paral·lela a la de la Generalitat, a través de l'empresa Logaritme, de la qual el mateix Amorós va dir que opera "com una màfia".
