El Tribunal Suprem descriu la massiva concentració independentista del 20 de setembre del 2017 davant la seu de la conselleria d'Economia com quelcom més que una mobilització de protesta contra els escorcolls. Els magistrats sostenen que aquell dia es van desbordar els "límits constitucionals" del dret de manifestació i la llibertat d'expressió i que el líder de l'ANC d'aleshores, Jordi Sànchez, hi "disposava sobre el que procedia, o no, fer".

En els fets provats de la sentència, coneguda aquest dilluns, els magistrats afirmen que Sánchez "es va erigir en l'interlocutor de la mobilització davant els agents policials actuants i va imposar condicions per a l'efectiu desenvolupament de la seva funció, negant als agents de la Guàrdia Civil que poguessin introduir els detinguts a l'edifici, llevat que assumissin conduir-los a peu entre el tumult. Igualment es va negar a que els agents de la Guàrdia Civil poguessin fer-se càrrec dels vehicles policials, si
no s'acostaven a peu, sense cap garantia d'indemnitat, fins al lloc on estaven estacionats travessant la massa de persones que els envoltaven".

A més, la sala segona del Suprem indica que Sànchez tutelava la concentració gràcies a "l'aquiescència" del conseller d'Interior, Joaquim Forn, de qui diu que va conferir "el rang d'interlocutor" al dirigent de l'ANC.

"La seva actitud en el desenvolupament dels esdeveniments, coherent amb la seva estratègia sediciosa, no era una altra que la de dificultar i bloquejar l'actuació judicial. Sens dubte, apostava per dificultar-la, posar-li traves, fustigar i, per descomptat, desprestigiar davant la ciutadania, tant l'exercici de la funció jurisdiccional per magistrats del poder judicial espanyol com la tasca dels agents de la Guàrdia Civil", conclouen els magistrats del Suprem.

Sobre la motivació de Sànchez, especifiquen que "era demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els jutges i magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per executar les seves resolucions".

​De Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, la sala segona manifesta que no dubta del seu pacifisme, però destaca que va apel·lar al "no pasarán" i "va reptar l'Estat" a acudir per comissar el material del referèndum. Cuixart i Sànchez han estat condemnats a 9 anys de presó com a culpables d'un delicte de sedició.