La condemna al PP com a partícip a títol lucratiu en la trama Gürtel feta pública ahir, converteix aquesta formació en el tercer partit polític condemnat a Espanya com a responsable d'actes de corrupció comesos per alguns dels seus membres, després d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), pel "cas Pallerols", i de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), pel "cas Palau".

Només en aquestes dues ocasions prèvies els jutges han condemnat a un partit polític com a persona jurídica d'acord amb l'article 122 del Codi Penal: "El que per títol lucratiu hagi participat dels efectes d'un delicte, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació".

Les dues forces polítiques es van dissoldre: Unió el març de 2017 i Convergència el juliol de 2016.

El primer cas va ser el d'Unió, concretament va ser el gener de 2013 quan l'Audiència de Barcelona va condemnar Unió per beneficiar-se de fons públics destinats a formació i, per primera vegada a Espanya, va establir que aquest partit havia de respondre com a responsable civil del perjudici a les arques públiques, xifrat en 388.483 euros.

Cinc anys després, també l'Audiència de Barcelona va ordenar el decomís dels 6,6 milions d'euros cobrats per CDC com a fiança per la seva responsabilitat en el desfalc del Palau de la Música, tot i que aquesta mesura va quedar en suspens fins a dilucidar si hauria de ser el PDeCAT -successor de l'extinta Convergència- qui hauria d'assumir el pagament d'aquesta quantitat.

La 'credibilitat' del testimoni de Rajoy
D'altra banda, la sentència de la primera etapa del cas Gürtel no només considera provada l'existència d'una caixa b al PP, sinó que també qüestiona la "credibilitat" de Mariano Rajoy i dels altres dirigents populars que en les seves declaracions davant del tribunal com a testimonis van negar l'existència d'aquesta comptabilitat opaca i el cobrament de sobresous.

Els magistrats recalquen que les proves sobre la caixa b són tan "contundents" que els testimonis de Rajoy i els seus companys de partit no semblen el "suficient versemblant" per rebatre-les.