Dos ex-consellers de la Generalitat, imputats en la causa del 3%

El jutge José de la Mata considera responsables de ‘frau a les administracions’, ‘tràfic d’influències’ i ‘blanqueig de capitals’ a Joan Maria Pujals i Germà Gordó i a aquest darrer també d’'organització criminal'
Cartell de les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1992
Cartell de les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1992

El jutge José de la Mata imputa els delictes de ‘frau a les administracions públiques’, ‘tràfic d’influències’ i ‘blanqueig de capitals’ a dos ex-consellers de la Generalitat: Germà Gordó i Joan Maria Pujals. A Gordó, a més, el responsabilitza, juntament amb cinc persones més, del delicte d’’associació il·lícita/organitació criminal'. En total, la interlocutòria en la qual el jutge detalla les seves conclusions de la investigació sobre el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), conegut com el cas 3%, imputa aquests delictes, en diversos graus de responsabilitat, a 31 persones i 16 empreses.

Germà Gordó, que va ser gerent de CDC, surt citat 260 vegades en les 304 pàgines de la interlocutòria mentre que Joan Maria Pujals hi apareix 42. Gordó va ser conseller de Justícia entre el 27 de desembre de 2012 i el 14 de gener de 2016, quan Artur Mas presidia la Generalitat. Pujals ho va ser d’Educació, entre el 22 de desembre de 1992 i el 7 de juny de 1996, i de Cultura, entre aquest darrer dia i el 29 de novembre de 1999, en ambdós casos nomenat per Jordi Pujol. Mentre Germà Gordó apareix vinculat a pràcticament totes les contractacions i operacions urbanístiques i financeres que ha investigat De la Mata, Joan Maria Pujals hi figura per actuacions que va realitzar com a directiu d’Impulsa Grup Ortiz en el procés de contractació per part de l’empresa de la Generalitat GISA de les obres de reforma i ampliació a dues línies de primària de l’escola La Trama, de Sabadell. Pujals, a més, va mediar en la consecució de contractes per tres empreses en les quals no figurava com a directiu: Asteisa Tratamientos de Aguas SA, Construcciones ICMA Proakis i Elecor SA. Totes elles van fer donacions a les fundacions que desviaven diners a CDC.

De la Mata considera a Germà Gordó una peça bàsica de l’engranatge delictiu que detalla en la seva interlocutòria. L’hi dedica 16 pàgines i identifica nombroses reunions i mediacions entre empresaris i dirigents de CDC i de la Generalitat. Recorda que va ser secretari general de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques entre els anys 1996 i 1999, que després va ser secretari general del departament d’Agricultura, Pesca i Ramaderia de la Generalitat fins el 2003, gerent de CDC entre el 2004 i el 2010, secretari del govern de la Generalitat entre el 2010 i el 2012 i, posteriorment, conseller de Justícia fins el 2016. Recull també que va ser president de l’empresa pública REGSA fins el 2004 i conseller d’Infrastructures de la Generalitat de Catalunya entre març de 2011 i desembre de 2013.

El magistrat té clar que “els indicis posen de manifest que, juntament amb d’altres persones, va dur a terme aparentment una sèrie d’actuacions consistents a requerir a certes empreses que pretenien obtenir l’adjudicació de determinats concursos públics ofertats per l’Administració Autonòmica catalana perquè realitzessin donacions econòmiques a fundacions estretament vinculades a CDC, concretament Catdem i Fòrum Barcelona”. La interlocutòria reflecteix episodis curiosos com l’acceptació per part de Gordó de la invitació d’un empresari a una sortida de caça i algunes transcripcions de les seves converses telefòniques interceptades. “T’ho vaig dir i t’ho torno a dir, i ho mantinc ara, quan et presentis als (inintel·ligible) vine’m a veure. (…) Cada cop que et presentis a alguna cosa, em vens a veure i jo parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent”, es llegeix en una d’aquestes transcripcions.

Joan Maria Pujals té un paper menys rellevant en aquesta interlocutòria. Se’l cita 42 vegades, es recorda els seus càrrecs públics com alcalde de Vilaseca (1983-1991), president de la Diputació de Tarragona (1988-1992), conseller d’Educació (1992-1996) i de Cultura (1996-1999) i els seus càrrecs directius a l’empresa privada Impulsa Grupo Ortiz entre els anys 1996 i 2016, essent-ne el director els darrers quatre. De la Mata el considera “un dels empresaris que es va concertar de forma encoberta amb alts càrrecs del partit polític CDC i altres càrrecs d’índole política, per obtenir l’adjudicació il·lícita de concursos públics, a canvi de l’entrega de ‘donacions’ a Fundacions lligades a CDC (Catdem i Fòrum Barcelona) amb la finalitat de finançar il·legalment el partit”. 

Entre la documentació que s’ha obtingut en la investigació del cas, el magistrat cita un correu electrònic que Joan Maria Pujals va enviar a Germà Gordó el 16 de febrer de 2010 en el qual li escrivia: “Estimat amic. T’adjunto els CTF de les empreses que han fet aportacions a sengles fundacions”. De la Mata no dubta que les fundacions a les que es refereix són les que desviaven diners a CDC.

(Visited 326 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari