L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha afirmat que el referèndum de l'1 d'octubre no era cap "acte concloent". Bassa ha declarat en el judici del procés aquest dimecres a la tarda, després que al matí ho hagi fet l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

Bassa ha manifestat que el referèndum va ser "un acte més": "El consens que es va trobar majoritari va ser fer un referèndum com una forma de compromís institucional entre les institucions i la ciutadania. Per tant, va ser un acte més dins de la legislatura. Mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència".

L'exconsellera ha declarat que no van vulnerar els mandats del Tribunal Constitucional i ha argumentat que, amb la llei del referèndum suspesa, entenia que hi havia un "conflicte d'interessos" pendent de solucionar-se, tal com havia passat amb altres lleis.

Com han fet altres acusats, Bassa ha remarcat que la declaració d'independència va ser un acte polític, que no es va publicar en cap diari oficial. A més, ha afegit que era "totalment impossible" esquivar el control de l'Estat sobre els comptes de la Generalitat i, per tant, que hi hagués malversació per haver destinat fons públics al referèndum.

Bassa ha comentat que, el cap de setmana de l'1 d'ocubre, va assumir la responsabilitat dels centres cívics per la gran quantitat d'activitats previstes i davant la inquietud d'alguns directors.

L'exconsellera ha diferenciat entre la vaga general i l'aturada de país que es van convocar per a després de l'1 d'octubre. Ha dit que la Generalitat, com a institució, es va adherir a l'aturada "tal com van fer ajuntaments com de Reus o Terrassa, les patronals de Catalunya o sindicats majoritaris". I que va dictar serveis mínims per la vaga perquè, ha remarcat, era la seva obligació.