"Jo li diria que les persones que han estat al capdavant han estat perillosament incompetents i que no hauríem de permetre que en unes eleccions mantinguessin el seu lloc de treball", ha manifestat Oriol Mitjà, l'infectòleg i exassessor per al desconfinament de l'expresident Quim Torra, sobre els responsables de fer front a la pandèmia de la Covid-19, en un moment de l'entrevista que ha concedit aquest dijous al programa Planta baixa (TV3) durant el qual es referia a la gestió de la Generalitat de Catalunya.
"Com ho hem fet de malament que tenim la taxa de mortalitat més elevada de tot el planeta. Tenim 700 morts per cada milió d'habitants. Aproximadament, em sembla que són unes 8.000 morts per set milions i mig de catalans. A Alemanya només en tenen 70, deu vegades menys. I al Japó, deu", havia dit, de fet, just abans. Mitjà ha afegit tot seguit, dirigint-se al presentador, Ricard Ustrell, que si hagués viscut a Alemanya, "hauria tingut deu vegades menys possibilitats de morir-se [per la Covid-19] i si hagués viscut al Japó, 100 vegades menys", i que "ho atribueixo directament a les decisions i la manca de capacitat de prendre decisions d'una manera suficientment àgil", i al fet que "des de les cúpules directives hi ha hagut batalles partidistes" i que, en canvi, ha mancat "la preparació" per "entendre" les actuacions "des del punt de vista diagnòstic i terapèutic" que haurien evitat "una gran part" de les morts.
L'infectòleg i investigador de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha defensat que és preferible apostar per fer tests encara que "no són perfectes" i no només perquè "la perfecció és enemiga del que és bo", ja que troba erroni esperar que sorgeixi la solució perfecta en lloc d'actuar. Mitjà ha lamentat que des del Departament de Salut s'ha trobat amb "reticències" a l'estratègia de tests que proposa, ja que "les cúpules directives de Salut" són, segons ell, "garantistes" i "conservadores", i no volen implementar "estratègies innovadores". En concret, ha citat les reticències als falsos negatius i als falsos positius que poden donar com a resultat aquests tests. Dels falsos negatius ha dit que representen un 3% dels casos no detectats per aquestes proves, però que la càrrega viral seria tan baixa que no serien casos infecciosos. Pel que fa als falsos positius, ha explicat que són un de cada 200 que es testin, i advoca per solucionar el problema confirmant si és positiu ho és veritablement mitjançant una prova PCR.
Mitjà, així mateix, ha afirmat que la "problemàtica d'arrel" és que a les persones que prenen decisions els falta "una mica de xispa", entre les quals a la consellera de Salut, Alba Vergés, de la qual ha dit que no només "li falta coneixement en medicina i salut pública", sinó també "humilitat per escoltar els experts", fet que ha afirmat esgrimint, a més, la descripció de com ha de ser el perfil dels líders que afrontin la pandèmia, segons una revista científica.
L'infectòleg, que considera, en canvi, que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, sí que "té ganes de fer coses", com una prova pilot sobre els test, es va trobar a l'epicentre de la polèmica en la primera onada de la pandèmia sobretot per les seves declaracions. En particular, va considerar que s'havia de rellevar Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, per no haver-se deixat assessorar per "les persones que modelen les prediccions", va explicar a Crónica Global. D'altra banda, Mitjà va demanar que es despolititzés la lectura de les seves recomanacions i que el debat es limités als aspectes científics.
