Els números de la Generalitat sobre l’amiant a les escoles no acaben de quadrar

FaPaC, CCOO i el PSC volen que Ensenyament concreti els centres afectats i publiqui un calendari per eliminar elements que posen en risc la salut
Título de la imagen
Título de la imagen

La irrupció de l’amiant –un mineral potencialment cancerigen– en l’actualitat educativa de Catalunya ha coincidit amb l’obertura del termini de preinscripció a les escoles públiques i concertades, i el departament d’Ensenyament, en aquest context, insisteix que no hi ha motius per a l’alarma.

Durant una entrevista a Els Matins de TV3, la consellera Meritxell Ruiz va traslladar a les famílies que podíen estar tranquil·les perquè, segons va dir, el seu departament no només té localitzada la presència d’amiant –així com controlat l’estat en què es troba– i ja ha engegat actuacions per evitar riscos, sinó que va resumir que “si no es toca, no hi ha perill”. Ensenyament, de fet, descarta que representi cap amenaça excepte en aquells casos en què els elements que en porten estiguin trencats o deteriorats.

En canvi, el pneumòleg Josep Tarrés, que coordina l’Observatori de les malalties relacionades amb l’amiant, troba urgent retirar-lo tot perquè veu apropar-se la fi de la vida útil dels materials de fibrociment, que oscil·la entre els 30 i els 50 anys. Així mateix, aquest expert esgrimeix el fet que diversos estudis apunten que nens i professors són perfils més amenaçats. En el cas de la canalla, perquè respiren més a prop de terra, tenen un sistema respiratori més tendre i els quedarien més anys d’exposició a les temudes fibres.

D’altra banda, al doctor Tarrés no li fan el pes, per massa baixos, els números del cens d’escoles amb presència d’amiant elaborat per Ensenyament, segons el qual 291 centres en presenten, 193 dels quals a les comarques de Lleida. Considerant que els elements constructius d’amiant estaven en auge als anys 80 i 90, creu que el percentatge oficial sobre la presència d’aquest material –el 12,6% de les escoles i instituts públics– queda curt.

Ruiz i el seu departament han explicat que fan un seguiment a partir de l’inventari fet el 2016 i que hi ha 14 actuacions programades. No obstant això, no hi ha un termini oficial per eliminar tot el risc associat a l’amiant. Segons la consellera, han elaborat un calendari adaptat en funció dels pressupostos i de la perillositat, tot remarcant que canvien “el que és necessari canviar“. Ensenyament diu que el pressupost per a aquestes actuacions enguany és d’1,3 milions d’euros, però també ha estimat la despesa que caldria per retirar tot l’amiant de les escoles en uns 100 milions.

15 ANYS PROHIBIT 

Cal assenyalar que la Generalitat admet haver posat fil a l’agulla l’any passat amb l’estudi que basa les actuacions, després d’un toc d’alerta sobre la perillositat de l’amiant i la prohibició d’emprar-lo que data… del 2002! La manca d’informació sobre què s’ha fet aquests 15 anys centra l’exigència d’explicacions de CCOO, que ha apreciat inacció de les administracions i ara pressiona, juntament amb la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) i grups parlamentaris com el del PSC, perquè es concreti quins són els centres afectats i es publiqui el calendari de retirada dels elements perillosos. 

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA  

(Visited 43 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari