El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha fet pública la seva “indignació i sorpresa” per les declaracions del conseller de Salut, Antoni Comin, en les que responsabilitza a aquests professionals de tenir malalts als passadissos dels hospitals.
En una entrevista a El Periódico, el conseller Comín va dir que a vegades hi ha malalts en llisteres als passadissos per “decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar a un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís”.
Comín va afegir que ho fan “per la seguretat d’aquest pacient. Això m’ho han explicat les infermeres. Des del punt de vista professional, el passadís moltes vegades és un espai assistencial més. Si seguim parlant dels passadissos com una cosa dramàtica, ens equivoquem. Sé que el que estic dient és molt polèmic. Però és la veritat”.
El col·lectiu d’infermeres i infermers ha recriminat les declaracions de Comín perquè “llancen un missatge a la societat catalana absolutament erroni i que, a més, ho fa carregant contra un col·lectiu professional, les infermeres i infermers, al qual històricament mai s’ha tingut en compte en la presa de decisions en aspectes organitzatius o de determinació de polítiques de salut”.
Els professionals de la infermeria asseguren que “si les infermeres d’urgències es veuen obligades a atendre les persones, en els passadissos és perquè no tenen altres opcions en no poder derivar-les a planta per falta de llits disponibles o quan no hi ha boxs d’urgències disponibles. Es tracta, certament, d’una situació extremadament complexa però previsible en l’esperada epidèmia de grip de cada any”.
Des del seu col·legi professional, les infermeres i infermers diuen que “es tracta d’un problema estructural i de gestió de recursos que va més enllà de la decisió puntual d’una infermera. Situació a la qual s’afegeix un dèficit important d’infermeres i infermers en el sistema de salut català, al qual caldria incorporar 17.293 infermeres i infermers si volem complir amb les ràtios europees”.
I remarquen que “el passadís mai ha de ser un espai assistencial. Quan ho és, és dramàtic per a la persona atesa i també per a les infermeres, a les que se’ls complica molt la pràctica en coherència amb valors ètics clau de la pràctica assistencial infermera. Només per posar alguns exemples: va en contra d’aspectes crítics com la seguretat de la persona atesa, el dret a la intimitat i la confidencialitat o la justícia social entre molts altres”.
