El periodista marroquí Ali Lmrabet ha començat una vaga de fam el 24 de juny davant la negativa del govern del seu país a atorgar-li la documentació d’identitat. Després de dos mesos de demanar inútilment que li renovessin el carnet d’identitat nacional i el passaport biomètric, Lmrabet ha decidit pressionar l’administració marroquina amb aquesta vaga de fam que realitza a Ginebra, davant la seu de les Nacions Unides.
Ali Lmrabet reclama aquesta documentació, que és imprescindible per rellançar el seu setmanari satíric, que va ser prohibit pel règim marroquí l’any 2000. Tres anys abans, ja li havien tancat un altre mitjà de comunicació que havia creat: Demain.
En tancar-li Demain va crear Demain Magazine i Doumane (escrita en àrab). El 21 de maig de 2003 va ser condemnat a quatre anys de presó per les denúncies de corrupció del Rei Mohamed VI i algunes caricatures publicades a ambdues revistes. Es va declarar en vaga de fam i va rebre un fort suport internacional, que va aconseguir que el monarca l’indultés el gener de 2004.
El 2005 se li va prohibir l’exercici de la professió de periodisme durant deu anys després de declarar al setmanari Al-Mustaqil que els sahrauís que viuen als camps de Tinduf són refugiats i no segrestats pel Front Polisari, com sosté la propaganda marroquina.
Aquests deu anys es van complir l’11 de juny passat. Per exercir la seva professió i tornar a posar en marxa el seu mitjà de comunicació, Ali Lmrabet necessita tenir la seva documentació en regla. I quan ha intentat renovar-la s’ha trobat amb la negativa de l’administració a tramitar-la. Argumenten que no resideix al domicili que consta en la seva petició, que és la casa dels seus pares, a Tetuan, on ell hi viu sovint i rep el correu.
Lmrabet té una gran vinculació amb Barcelona, des d’on es va pressionar per aconseguir el seu indult, col·labora amb Reporters sense Fronteres -que el va considerar un dels ‘100 herois de la informació’ el 2014– i ha rebut nombrosos premis, com el XVII Premi Solidaritat que li va concedir l’Institut de Drets Humans de Catalunya, el 2003.
