La proposta de l'ANC d'excloure els comuns de la taula de negociació pactada entre Esquerra Republicana i el PSOE, divideix l'independentisme. Mentre la diputada de JxCat al Parlament, Elsa Artadi, avala la proposta feta per la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, la rebutja. I els comuns denuncien que "alguns cada vegada defensen una nació més petita", en al·lusió a Paluzie.
L'ANC sosté que la taula catalana de partits i entitats prèvia a la trobada bilateral Govern-Generalitat l'hauria d'integrar només actors independentistes, és a dir, sense En Comú-Podem. Sobre aquest partit, l'organització diu que "ja estarà representat a la taula de diàleg bilateral com a membres de Govern PSOE-Unides Podem i que no tindria sentit que estiguessin en els dos costats de la taula". Aquestes són les condicions perquè l'entitat formi part de la taula prèvia.
Però, a on han començat a saltar espurnes ha estat entre els socis del Govern català, que enfoquen aquest tema des d'una perspectiva molt distant. D'una banda, Rufià argumenta que excloure als comuns és un "error", perquè es tracta de "sumar" i no de "restar". I Artadi li respon: "Tant costa d'entendre que no es pot estar en els dos costats d'una mateixa taula de negociació? Em sembla una polèmica intencionada i sense cap sentit".
D'altra banda, el portaveu dels comuns, Joan Mena, ha declarat que es tracta de "treballar per ampliar consensos", i no de fer "una nació més petita". En aquest sentit, ha lamentat que Paluzie "tingui aquests comportaments sectaris i vulgui excloure una part fonamental de país".
També l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (Barcelona en Comú), s'ha referit a aquesta polèmica. En una roda de premsa ha advertit que l'etapa de diàleg "és incompatible amb el sectarisme".
En principi, les converses haurien d'arrencar abans de 15 dies, segons van pactar socialistes i republicans. "Ja som govern, ja ens podem seure", va emplaçar ahir dilluns la vicepresidenta Carmen Calvo a la Generalitat. Ara, però, la taula haurà d'esperar a que els socis del Govern es posin d'acord en una de les moltes diferències que els separen.
