Tampoc el lehendakari Íñigo Urkullu ha avalat el relat de Marta Rovira, la número dos d’ERC, segons el qual l’Estat espanyol va amenaçar les autoritats catalanes amb “violència extrema” i “morts als carrers” si tiraven endavant amb la declaració d’independència.
El president basc, un dels mediadors entre els governs espanyol i català, no té constància de cap amenaça d’aquestes característiques, segons fonts del govern basc citades per El Periódico. D’altra banda, Urkullu ha afirmat que els executius de Carles Puigdemont i Mariano Rajoy van arribar a ser molt prop d’assolir un acord.
Aquesta manifestació del lehendakari s’afegeix a les declaracions del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i de l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, els quals també han desinflat el relat de Rovira. Ribó ha explicat que només van parlar d’una “reacció contundent” per part de l’Estat. Omella, mitjançant un comunicat de l’Arquebisbat de Barcelona, ha negat les informacions sobre “violència d’Estat en cas que el govern de la Generalitat hagués fet una DUI”.
En canvi, l’exdiputada i cap de llista de la CUP per Lleida Mireia Boya ha assegurat que els van avisar que vincularien l’esquerra independentista amb “algun atemptat amb morts al carrer”. L’exdiputat de Junts pel Sí Lluís Llach, en defensa de Rovira, ha afirmat que al final de les converses “les persones reunides entenguérem que ja no es respectarien ni hisendes ni vides”.
A banda d’expressat que els van traslladar el mateix missatge que ha indicat Boya, el portaveu d’ERC Sergià Sabrià, per la seva part, ha mirat de defensar les controvertides manifestacions de Rovira esgrimint declaracions que només hi estaven genèricament relacionades. En aquest sentit, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va dir que l’exèrcit tenia com a missió garantir la unitat d’Espanya, i el portaveu del PP Pablo Casado va recordar que l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria acabar com Lluís Companys, per bé que es referia específicament a l’ingrés a la presó del 1934 i no a l’execució del 1940.
