Un nombre important de polítics canvien de jaqueta en un no res. Normalment, aquest canvi sol ser just abans d'unes eleccions, quan es configuren les llistes electorals. Si bé és cert que tots els partits polítics intenten presentar fitxatges, solen creure que seran més profitosos si els capten d'un adversari electoral. Alguns dels fitxatges, si no molts, solen ser persones que han quedat descavalcades a les seves pròpies formacions i busquen seguir en la sínia política. La captació va en tots sentits. En aquests moments, els més actius són els partits independentistes, però Ciutadans no s'està de cercar en marginats d'altres partits.

La nòmina de polítics catalans en actiu que han canviat de sigles és llarga: Celestino Corbacho (del PSC a Ciutadans), Ernest Maragall (del PSC a ERC), Ferran Mascarell (del PSC a JxCat), Carina Mejías (del PP a Cs), Joan Josep Nuet (dels Comunistes a ERC), Albert Batlle (del PSC a Units per Avançar), Jordi Martí (del PSC a comuns, previ coqueteig amb ERC), Marina Geli (del PSC a JxCat), Enric Millo (CiU a PP), Elisenda Alamany (dels comuns a ERC) i Pep Puig (d'Alternativa Verda a la Crida) o Toni Morral (d'ICV a la Crida). Això sense oblidar Toni Comín: de company de viatge d'ICV al PSC passant pel maragallisme de Ciutadans pel Canvi; va deixar el PSC per engreixar ERC i ara està amb el puigdemontisme de JxCat. Un llarg viatge.

L'últim fitxatge sonat, de moment, és el de Roger Español, qui en només mig any ha passat de l'esquerra independentista a candidat a senador per JxCat, seguint Albano-Dante Fachin, qui de martell de la sociovergència ha passat a fer la rosca als partits que tant va criticar per la seva política sanitària.

En general, el partit amb més baixes, per una banda o altra, és el PSC, que ha patit desercions tant cap al món independentista com cap al món unionista radical. Esquerra Republicana (ERC), de la mà d'Oriol Junqueras, ha posat en marxa l'estratègia d'afeblir els adversaris polítics prenent-los importants dirigents. L'exconseller Josep Huguet ja va pronosticar que ERC substituiria el PSC com a partit referent de l'esquerra a Catalunya. Sota la direcció d'Oriol Junqueras, ERC ha integrat dins de les seves files nombrosos militants i dirigents provinents tant del PSC com de l'antiga Iniciativa-Verds. El procés independentista ha estat el detonant d'aquesta arribada de quadres d'esquerres a un partit que es movia en l'ambigüitat ideològica, entre la pota nacional i la pota social.

El cas més paradigmàtic ha estat el d'Ernest Maragall, dirigent del PSC un munt d'anys. Sent secretari del govern presidit pel seu germà Pasqual Maragall, se les va tenir amb els consellers d'ERC. Després, sent ja conseller amb el president José Montilla, va signar un article de premsa on deixava com un drap brut els seus socis d'Esquerra. Fins llavors, Ernest Maragall no representava cap corrent sobiranista dins dels socialistes, més aviat el contrari.

Però amb el procés, Ernest Maragall trenca amb el partit de tota la seva vida per fundar, amb un grup d'acòlits, MES, que va tenir una vida curta, perquè en un no res es va coalitzar amb ERC. Oriol Junqueras el va premiar de seguida amb un escó al Parlament europeu. Seguia en la sínia. Va abandonar l'Europarlament per ser diputat al Parlament i conseller d'Exteriors. Aquest últim càrrec el va deixar per optar a l'alcaldia de Barcelona. Malgrat haver guanyat les eleccions, la seva incapacitat d'arribar a un pacte va fer que Ada Colau i Jaume Collboni (amb la inestimable ajuda de Manuel Valls) acordessin un govern municipal de coalició.

A la llista de Maragall a l'ajuntament, ell no era l'únic que havia canviat de partit. De número 2 portava Elisenda Alamany, que només unes setmanes abans havia deixat els comuns de Colau. I també Miquel Puig, que de persona de confiança d'Antoni Subirà a Indústria, amb Jordi Pujol de president, ha acabat a ERC com a independent, això sí, sense deixar el seu despatx al Consorci Universitari, càrrec per al qual va ser designat per Artur Mas, i que compagina amb la regidoria a Barcelona i el restaurant que té a Falset (Priorat).

Un altre socialista que s'ha passat a l'independentisme ha estat Ferran Mascarell. Militant de jove a Bandera Roja, va tenir nombrosos càrrecs com a dirigent del PSC. Fins i tot va optar a ser alcalde de Barcelona per substituir Joan Clos. Artur Mas el va fitxar, per sorpresa, com a conseller de Cultura del primer govern processista. Des de fa uns anys és l'encarregat de les ponències ideològiques, tant del PDECat (la nova CDC) com de la Crida que promou Carles Puigdemont. Durant les presidències de Puigdemont i Quim Torra va ser el delegat de la Generalitat a Madrid. Ara, Ferran Mascarell torna a ser regidor a Barcelona, però aquest cop, sota les sigles de JxCat. Un cas semblant és el de Marina Geli, que ha passat de ser consellera de Salut amb el PSC, a seguidora de Puigdemont i figurar en les llistes electorals.