Si avui, 11 de Setembre un extraterrestre aterrés a Barcelona, com el Gurb d’Eduardo Mendoza el 1992, s’estranyaria de veure la ciutat plena d’estelades i una munió de gent per la Gran Via i carrers adjacents posant com a objectiu vital la independència.

Gurb i el seu company van viure la transformació de la Barcelona preolímpica. Passats els anys, han tornat des del seu planeta just a temps d’assistir a una altra manifestació a favor de la independència. Ja en van vuit des que el 2012 més d’un milió i mig de persones van omplir el passeig de Gràcia de la capital catalana reclamant que Catalunya esdevingués un nou estat d’Europa. No obstant, segons els informes que els extraterrestres porten a sobre, les grans protestes van ser les de 2013 i 2014, mentre que la de 2016 havia estat fins avui la menys reeixida.

Avui, 11 de setembre, data emblemàtica a Catalunya, Xile i els Estats Units (cadascun per les seves pròpies raons), l’ANC, organitzadora de l’acte, ha posat l’objectiu de la independència al capdavant. Malgrat que aquesta mateixa organització insisteix en què el “referèndum de l’1 d’octubre de 2017” ja va ser el de l’autodeterminació, els dos anys següents han seguit reclamant-la i venent samarretes. Per cert, la d’enguany, de color turquesa, s’assembla moltíssim a una equipació d’un club de futbol.

Els informes facilitats pels serveis d’informació del planeta de Gurb i el seu company asseguraven que a Catalunya la independència estava al caure. Tanmateix, a l’aterrar ben a prop del camp del Barça i traslladar-se mimetitzats de barcelonins cap al rovell de l’ou de la manifestació s’han sorprès que Catalunya encara no sigui independent. Barcelona estava plena, però no de barcelonins. Estava plena de catalans d’arreu. Ja comença a ser tradició anar a a Barcelona l’Onze de Setembre a passar el dia i acabar la tarda amb una manifestació ataviats tots d’uniforme com si es tractés de Corea del Nord. No obstant, potser el que més els ha sorprès ha estat veure com el nacionalisme-independentista feia servir l’emblemàtica muntanya de Montjuïc com a teló de fons després d’haver fet tot el possible perquè fracasés l’organització de les olimpíades.

Un Onze de setembre d’aparença unitari. Això sí, mentre que l’ANC reclama unitat, Òmnium fa un acte per la seva banda i els partits independentistes tracen la seva pròpia estratègia, allunyada de la reclamada unitat d’estratègia. Cadascun té el seu objectiu que no és cap altre que guanyar les eleccions i governar Catalunya sense l’altre. Gurb i el seu amic ja tornen cap el seu hàbitat amb la seva nau. Tots dos ja han reclamat tornar l’any vinent per l’Onze de Setembre. Els agrada passejar-se per una Barcelona acolorida i amb els bars del centre exhaurint existències, tant de cervesa com d’aigua, malgrat que l’ANC ofereix la venda d’aigua a un preu independentista.