El president català, Quim Torra, està cada cop més sol. No és que mai hagués tingut un ampli suport dels diferents sectors independentistes que el van portar a la presidència de la Generalitat, però en les últimes setmanes s'ha anat quedant encara més sol.
L'afer de la seva inhabilitació ha fet que ell s'hagi bunqueritzat, obsessionat amb la idea que si l'han de fer fora del Palau de la Generalitat, serà després d'haver resistit i amb totes les conseqüències. Mentrestant, fins i tot alguns dels col·laboradors més propers i la majoria de consellers de JxCat li recomanen convocar eleccions per intentar un cop d'efecte i tornar a guanyar amb un altre candidat, amb Carles Puigdemont fent campanya i aprofitant la relació d'ERC amb el PSOE per fer perdre vots als republicans. Però ell prefereix aguantar, encara que sigui sol.
En aquest context, hi ha la certesa entre les forces polítiques catalanes que les eleccions al Parlament s'apropen. Pels passadissos de la cambra catalana els diputats apunten que les eleccions arribaran més tard o més d'hora, però no trigaran. Tots els partits ja s'estan preparant, i treballen perquè el primer que cal tenir clar és qui serà el candidat a la presidència de la Generalitat.
I en això, a JxCat tenen un problema. Quim Torra ja ha dit que no vol ser candidat i al partit li estan profundament agraïts que sigui així. La candidata més ben posicionada, Laura Borràs, té a la Fiscalia i els jutges bufant-li el clatell pel cas dels contractes trossejats, i això podria complicar les coses. La gran esperança blanca dels dirigents exconvergents és Elsa Artadi. Però ella ho té claríssim: no vol ser la candidata. I ho ha dit per activa, per passiva i a tot aquell que li proposa. Tant, que fins i tot s'emprenya quan se li comenta.
