El president de la Generalitat, Quim Torra, i el seu Govern sempre esgrimeixen que davant de les votacions de caràcter independentista al Parlament han de complir amb el "mandat democràtic". No obstant això, aquest mateix zel no l'apliquen quan es tracta de portar a terme les votacions que implica l'Estat del benestar. La llista dels incompliments és llarga: afecten educació, infància, salut, renda garantida, gent gran, habitatge, fiscalitat, mobilitat, turisme, medi ambient, igualtat, drets socials o universitats.

De tot aquest reguitzell de propostes incompletes, la més reiterada té a veure amb les universitats. L'any 2012, el Govern d'Artur Mas va aplicar unes fortes retallades en tot l'aspecte de l'Estat del benestar, posant el focus en polítiques que portessin a la independència. Carles Puigdemont va seguir les petjades i Quim Torra ha fet el mateix. Sense pressupost des del 2017, el Parlament ha aprovat en tres ocasions la rebaixa del 30% de les taxes universitàries i l'augment del finançament de les universitats públiques catalanes. Malgrat això, el Govern segueix sense executar el "mandat democràtic" expressat per la cambra.

El més paradoxal, fins i tot, és que qui va ser l'artífex d'aquelles retallades, Antoni Castellà, aleshores sota el departament d'Andreu Mas-Colell, és ara diputat de Demòcrates al grup d'ERC i vota a favor de la reversió de la política que ell mateix va portar a terme.

Així mateix, el Govern de Torra no finança les escoles bressol malgrat els nombrosos compromisos del conseller Josep Bargalló. En la llista també hi ha la manca de compromís amb la formació professional o l'escola inclusiva. No ha desplegat la llei de la infància i també hi ha una falta de gestió amb els menors estrangers no acompanyats.

Les llistes d'espera sanitàries segueixen augmentant sense posar-hi fre. Ha fracassat en el desplegament de la renda garantida de ciutadania i Catalunya és la comunitat amb una llista d'espera més gran pel reconeixement dels drets de la llei de la dependència.

Així mateix, la "independència" tapa els problemes de relació laboral de la Generalitat amb metges, infermeres, bombers, mossos i mestres. Malgrat diversos compromisos, aquests col·lectius segueixen sense veure com milloren els seus llocs de treball.

Tots aquests aspectes formaven part d'allò que durant mesos es van dir "estructures d'Estat" i que el govern havia d'aplicar per "mandat democràtic". De moment, la Generalitat segueix sense pressupost, feina que li correspon al vicepresident econòmic, Pere Aragonès, per la qual cosa tampoc pot fer res. Així, es manté la paràlisi governamental i se segueixen incomplint els "mandats democràtics" sempre que representi un augment de la despesa.