La continuïtat de Quim Torra a la presidència de la Generalitat penja d’un fil. En el moment que el Tribunal Suprem confirmi –com tothom dona per fet- la sentència d’inhabilitació dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), aleshores començarà el compte enrere per la seva destitució. També, amb tota certesa, el Parlament de Catalunya acatarà la sentència del Tribunal Suprem.

Però, abans de plegar, el president Quim Torra ho ha volgut deixar “tot lligat i ben lligat”. Aquest és el sentit del Pla Estratègic de Subvencions 2019-21 del departament de Presidència de la Generalitat. Aquest pla contempla totes les subvencions, i els seus beneficiaris finals, que s’han de donar durant aquests tres anys de vigència, hi hagi qui hi hagi al capdavant del govern català.

És a dir, en el supòsit que es convoquin eleccions al Parlament en els pròxims mesos i en surti elegit un president de la Generalitat que no sigui de JxCat, es trobarà amb la vigència d’aquest compromís de pagament de subvencions aprovat per Quim Torra, fins a l’any 2021 inclòs. Com és obvi, el Pla Estratègic de Subvencions 2019-21 de Presidència té per objecte “blindar” les entitats políticament més afins a JxCat i que podrien veure perillar les subvencions si es produís un canvi de color polític a la Generalitat. 

Entre els beneficiaris d’aquestes subvencions blindades –en l’apartat del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern- hi ha la Fundació Revista de Catalunya. El 2019, aquesta entitat va rebre 33.000 euros, la mateixa quantitat que rebrà el 2020 i el 2021. En total, 99.000 euros. El director de la Revista de Catalunya va ser, des de juliol del 2015, el mateix Quim Torra i va deixar de ser-ho tres anys més tard, quan va ser elegit president de la Generalitat.

En el comentari que es va publicar a la web de la Revista de Catalunya per informar de la marxa del seu director es deia que en els seus tres anys “s’han produït una sèrie de canvis que han ajudat a consolidar més la publicació”. A més, la revista va reproduir íntegre, “pel seu interès històric i per la seva transcendència” la intervenció de Quim Torra davant el TSJC per justificar la seva negativa a retirar la pancarta demanant “Llibertat presos polítics i exiliats” penjada al balcó del Palau de la Generalitat en període electoral.

L’historiador i polític Antoni Rovira Virgili va impulsar la creació de la Revista de Catalunya en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1932 es va deixar de publicar per raons econòmiques, però el 1934 va reaparèixer amb el suport del govern de la Generalitat. Els fets del 6 d’octubre van portar a un nou tancament de la publicació.

El 1985, Max Cahner, després d’abandonar la conselleria de Cultura, va recuperar aquesta antiga capçalera. Quim Torra va substituir Josep Maria Roig en la direcció i quan va deixar el càrrec per assumir la presidència de la Generalitat es va nomenar Agustí Pons com a nou director.